Tenim un somni, que l'escola ens faci de paraigua de tots els mals que s'acosten, que sigui miraculosa

L’etern dilema sobre si l’escola ha de maldar per fer de conservadora del model social que tenim o ha de servir per transformar-lo és avui un debat estèril perquè l’escola va tard i ella sola no pot capgirar res. No és per desinterès dels docents, ni perquè l’alumnat sigui ara diferent del d’abans, ni per poc fervor de les direccions de centre, ni per falta d’esperit col·laborador de les famílies, ni tan sols perquè les administracions no la dotin dels recursos imprescindibles. Anem tard i prou, el ritme de canvis és vertiginós i no ens ho atrapem. Instruir i molt més educar són accions que requereixen el moment i el temps oportú. Per pensar i fer l’escola transformadora que avui és urgent se n’haurien de tancar les portes durant un llarg període. Cal temps per repensar-la, per fer reflexió, primer introspectiva i després compartida en un pensar i pensar-nos junts. Després d’aquest procés potser encertaríem alguna decisió assenyada i de fondària pedagògica. I és clar que cal parlar de recursos econòmics i que l’exigència mínima del 6% del pressupost no hi pot faltar, però amb això no n’hi ha prou. Cal redefinir l’escola! Però l’escola no es pot tancar! Patirem temps els efectes nocius del tancament del curs passat. Cada període de vacances escolars neguiteja la família i tot ritme social es trastoca quan l’escola roman tancada. Malgrat la tecnologia, és difícil imaginar un món sense presència a l’escola i és perquè ningú li pot negar la funció de guardar infants i adolescents en espai segur. Sense escola cap família amb fills pot seguir amb la seva vida sense sobrecàrrega per a algun membre. I som maximalistes, volem que les criatures es puguin aixoplugar a l’escola: arrecerades de la intempèrie, guardades de perill físic, sostingudes si els manca aliment, acollides emocionalment, salvaguardades de la ignorància i la informació vàcua o mentidera, beneficiades en els seus intel·lectes, emparades de tota discriminació i, en fi, assistides en tota necessitat. Volem que en surtin reforçades, embellides i també col·laboradores, cooperadores, resistents i amb consciència del paper que poden tenir en el món. Tenim un somni, que l’escola ens faci de paraigua de tots els mals que s’acosten, que sigui miraculosa. Però anem tard! Ni tan sols hem redefinit bé com l’escola pot fer la funció bàsica d’ensenyar a llegir, escriure i comptar i de mostrar formes de viure junts.