Passa massa sovint que acabem oblidant la nostra gent i jo vull que això no passi amb l’Àngel Pujol.

Ens ha marxat l’Àngel Pujol; ens ha deixat una figura del món sardanista que sobrepassava els límits de la nostra vila. Tots els compositors i músics del món de la sardana coneixien l’Àngel. I ell els coneixia a tots. Mai no podrem oblidar aquells Febrers Musicals, en els quals l’Àngel hi va posar tantes il·lusions. Els homenatges als compositors foren la gran organització de la qual l’Àngel se’n sentia molt orgullós i plenament identificat. I, a més, l’Àngel Pujol fou tantes coses a la vida de Cardedeu que no les podríem encabir en totes les pàgines del nostre record. Però ara no voldria pas fer cap biografia, freda i distant. Només voldria fer memòria d’aquells anys plens d’un optimisme immens, quan el meu pare i l’Andreu van proposar la tornada als Concursos de sardanes i la creació de l’Agrupació Sardanista de Cardedeu.

La trobada amb l’Àngel Pujol, amb en Gonçal Soler i amb sardanistes antics, però sobretot amb una nova pedrera de joves que anaven sortint arreu enamorats de la sardana, fou una mena de despertar a una nova vida per aquella joventut exultant. Era l’any 1971 i cal recordar aquella primera colla sardanista, amb en Joan Puig, en Miquel Sallés, en Josep Maria Torruella, en Joan Agramunt, en Josep Collet, l’Assumpta Serra, la Pilar Turró, la Maria Teresa Masó, la Rosa Simon, la Maria Agramunt, l’Alícia Planas, l’Antònia Vila, la Pepita Gonzàlez i, sobretot, uns joveníssims Àngel Pujol i Gonçal Soler. I amb ells van anar creixent unes noves fornades de sardanistes que van fer que la nostra vila tingués un reconeixement important al món sardanista del nostre país durant molts anys.

Amb l’Àngel Pujol va tornar aquella força que va fer de Cardedeu una capital sardanística als anys 40 amb trens especials de públic i balladors, amb concursos plens de gom a gom de gent de tota mena i amb colles que venien dels llocs més allunyats. Amb l’Àngel Pujol, sempre al costat inseparable d’en Salo, va tornar a Cardedeu la il·lusió sardanista. I es va atresorar una amistat per sempre i sense esquerda amb els millors compositors, com Max Havart, com Enric Vilà, com Martirià Font o com Manel Saderra Puigferrer, que va compondre per a l’Àngel i en Salo la sardana Companyonia. I també van anar sorgint un feix de gravacions sardanistes dedicades a Cardedeu, amb la signatura dels millors compositors del moment. Igual d’inoblidable és Maria Neus, sardana escrita per mossèn Pere Ribot i musicada pel mestre Manel Saderra. I tampoc no s’esborrarà l’amistat per sempre més amb la cobla Montgrins, que any darrere any, durant més de 50 anys, ha vingut per la nostra festa major i al Febrer Musical fins ara. Aquesta és la tasca de l’Àngel Pujol…

L’Àngel Pujol fou també l’activista a qui una societat li cal confiar: futbolista del seu FC Cardedeu, sempre a disposició quan es va concretar la compra de la Llar del Jubilat, coneixedor de cada problema del seu Cardedeu que portava dins tothora. L’Àngel, amb el seu amic Salo, van rebre la Creu de Terme, el màxim guardó de la seva vila estimada. Ens ha deixat una persona que estimava Cardedeu sense fissures i amb una intensitat fora de límits. Només calia mantenir una conversa amb ell una bona estona per certificar aquest amor a Cardedeu. L’Àngel Pujol i Fàbregas va néixer a Cardedeu i ha mort a Cardedeu, com segurament volia. El recordo als Entremesos del 15 de la festa major, la seva festa major, potser una de les seves últimes aparicions públiques. I el recordo rememorant una munió de coses dels anys daurats de la sardana. Hem fet vetlla a l’ermita de Sant Hilari amb el record d’aquells aplecs.

No volia escriure dates fredes ni fer-ne pas cap biografia exhaustiva, volia recordar amb enyorança extrema la figura d’aquest personatge de Cardedeu, que va amarar-se de l’amor dels seus carrers, de les seves places i, sobretot, de la seva gent. Que va amarar-se de l’olor dels seu parc dels Pinetons i de la seva Riera estimada, i d’aquella música tan nostra que s’emportarà més enllà de les estrelles. Passa massa sovint que acabem oblidant la nostra gent i jo vull que això no passi amb l’Àngel Pujol. El seu amor a la sardana i a Cardedeu sempre quedarà entre nosaltres.