A la nit tot sembla més complicat

Quan tothom dorm i tu no, el que més sents és la soledat / imatge: Kenwood Wool Products “A la nit tot sembla més complicat.” Era una frase que crec que deia la meva àvia quan jo era petita i tenia algun malson. Potser no era de l’àvia, la frase, sinó de la mare. O potser de cap de les dues i els l’he atorgat, com els atorgo tants consells bonics que ara formen part del meu imaginari, de les coses que, curiosament, per molt del món oníric i mític que siguin, em sustenten. Aquesta és la màgia de les coses que sustenten. Potser no són ni reals. Sigui com sigui, la frase és certa. A la nit tot sembla més complicat. En la foscor, en la sensació de món en calma a fora i cor agitat a dins, un s’hi pot perdre. En el repertori de dolors imaginaris que un pot viure quan de nit passeja per les rambles de l’ai, ai, ai, s’hi poden trobar malalties, morts, pèrdues i soledats. Sobretot, soledats. Quan tothom dorm i tu no, el que més sents és la soledat. I és curiós perquè pots dormir al costat d’algú que ronca, que respira, que parla en somnis fins i tot. Algú que t’abraça o de qui notes els peus freds o a qui li pots comptar les pigues de tan a prop que el sents i, malgrat això, la soledat serà la sensació dominant. Són hores estranyes, les de la nit, quan no fas el que es fa a les nits. Són hores de fades i no totes són amables. Són hores de silenci, d’aguantar la respiració, de no permetre que la inquietud s’escapi, ocupi massa espai, desperti ningú. Que meravellosa la ment que desplega, en un repertori infinit, tot de dubtes existencials, pors ancestrals i espais vitals inhabitables. En una nit pot acompanyar-te la por no del tot irracional d’una tercera guerra mundial, on la ment argumentarà, mentre una part de tu intenta reprendre el fil de la son, que les protestes anti-Trump, els bombardejos d’Israel i qualsevol desgràcia del món s’arrengleren en aquesta direcció. I t’hi passaràs estona, en aquesta idea robason que durant el dia no deixes que t’ocupi perquè la veus improbable, però no del tot, i quan és no del tot, t’aterra. També pots pensar, sense voler-ho pensar, en tot de desgràcies que poden passar a persones que estimes i recitar totes les injustícies que creus que estàs vivint en tots els àmbits del món. I recrear-t’hi, com si tu mateix fossis el mestre inquisidor de la tortura que vius. A la nit només et pots preocupar, estirat al llit, quan tothom dorm. De dia, a part de preocupar-te, t’ocupes. Omples els minuts de coses i, per tant, la ment no té tant de temps de passejar pels mals del món. Odio les nits quan tothom dorm i tu et dediques a pensar en Trump. Ja tenia raó la meva àvia, o la meva mare, o la memòria amable que les situa com a mestres de vida: “A la nit tot és més greu.”