| 10:00
Opinió

L’animal es converteix en un company de jocs i de vida, algú amb qui ets tu al cent per cent, sense màscares.

Animals de companyia

L’expressió animals de companyia si es refereix a un animal que viu amb tu no m’agrada. Si es refereix a altres tipus d’animals que corren pel món, sí. Ja m’enteneu. Hi ha persones que sembla que només fan companyia.
Hi ha sinergies que són curioses. Hi ha amor que no és amor, que és un no estar sol, un fer-se companyia. Aleshores, sí. Aleshores m’encanta. Però per als animals de casa, de la família, em sembla una expressió que es queda una mica curta. No és companyia el que gestionen. I si en teniu, ho sabeu. És molt més.
Ara mateix escric aquest article patint per la vida de la meva gossa. Si mai heu tingut gossos ja sabeu què és això, també, i com es pot arribar a estar pendent de les notícies. Tant que fins i tot li escric l’article de la setmana perquè no puc pensar en gaire més. És molt més que companyia, això.
He tingut animals a casa tota la vida. Especialment gossos. Creia que era una cosa que sobretot podia fer-te molt feliç si eres un infant. L’animal en qüestió es convertia en un company de jocs i de vida, algú amb qui eres tu al cent per cent, sense màscares. Algú que t’ensenyava les primeres responsabilitats, l’amor més incondicional i, també, la primera pena relacionada amb un dol, amb sort. Almenys, això em va passar a mi. I ho agraeixo. Amb els anys i els meus gossos de vida adulta, he entès, però, que això de tenir gos no té edat i que tenir-lo, malgrat que en tinguis 42, és un regal de la vida. No tinc companya més fidel a casa. Ni alegria més sincera. Ni detectora d’estats d’ànim més encertada. No, no és només companyia.
Saps quan decideixes compartir la vida amb un gos que compartiràs la seva i que marxarà abans i ho tens assumit i saps, jo ho sé almenys, que valdrà la pena. Que la tristor perquè marxi quedarà sobradament compensada per les hores, els dies, les setmanes i els anys de conviure amb ella. L’amor de veritat val la pena encara que s’hagi d’acabar. I aquest és de veritat al cent per cent. Si heu tingut gossos, ho sabeu també i em perdonareu que en lloc de parlar dels altres animals de companyia com la cabra de la legió, el rei emèrit, els polítics d’aquí i d’allà o altres especímens, hagi parlat d’aquest vincle que és molt més que companyia.
I si no heu tingut gossos doncs perdoneu-me, també. I adopteu-ne un.