Des del record
“Realment, només construïm sobre el que hi ha.
Estem, com prou bé sabien els mateixos romàntics,
arrelats a la història… Devem als nostres fills un món
millor del que vam heretar, però també els devem
alguna cosa als qui van ser-hi abans”
Tony Judt (‘El Món no se’n surt’, 2010)
Fa uns 20 anys, poc abans de les eleccions municipals de 2003, vaig escriure en un article a EL 9 NOU que “massa sovint es diu dels polítics que vivim en un món irreal, tancats en un despatx, aïllats del món i de les veritables preocupacions de la gent… Per això us vull parlar de sentiment, i de la política feta de noms i cognoms, d’ideals i de lluites. Perquè la política és tot això. Està feta de llàgrimes quan perds amics com en Rafa González i la Francesca Martín, de generositat quan sents parlar en Joan Martí Torres o l’Anna Maria Palé…”.
Generosa és tan sols un dels adjectius escaients en parlar de l’Anna Maria. Sabem que era inconformista, que defugia les actituds dogmàtiques, que treballava en equip i que unia a l’optimisme de la voluntat la intel·ligència pràctica, del que coneix el que fa i del que parla.
Per què recordar-la? En la meva opinió pel seu compromís amb la ciutat, des de la societat i des de les institucions, abans i després de la democràcia recuperada el 1977.
Parlant de democràcia ella mateixa deia amb motiu del seu pregó per a la Fira i Festes de l’Ascensió de 2008: “Què m’ha portat la democràcia per comparació amb el que havia conegut i viscut fins llavors? L’esperança en un futur, i la llibertat.” Experiència vital compartida i consciència del que representava.
Un compromís cívic farcit d’aportacions, amb una trajectòria en favor de les persones més necessitades, primer des de la parròquia de Sant Esteve i Càritas i després des de diferents entitats i des de l’Ajuntament.
Amb motiu de la concessió de la Medalla de la Ciutat de 2006 es va destacar la seva trajectòria: “El seu treball en equip i la seva innovadora planificació en l’àmbit de la salut i de la prevenció s’orientarà principalment vers als programes de tractament de les toxicomanies, l’atenció integral a la dona i l’increment de l’atenció a la gent gran i als malalts mentals, els grans oblidats.” Com es pot veure, preocupacions ben actuals.
Per bé que es va dedicar de manera prioritària a la ciutat, és escaient dir, que no li era aliè res del que passa a la humanitat i, per tant, també al seu país: d’aquí –també– el seu compromís a favor de la llengua i la cultura, la pau i el diàleg per superar els conflictes i en contra de les guerres.
El seu pensament de viure a la ciutat volia dir tenir possibilitats de desenvolupar-hi els projectes de vida, creant les condicions per al benestar front a la precarietat, els temors i les privacions. Va treballar per una ciutat on els valors col·lectius prevalguin sobre els interessos particulars, buscant la manera que els espais urbans puguin dialogar de manera respectuosa amb el medi ambient i el paisatge.
Des d’aquesta perspectiva, avui encara ens meravellem que, fa més de 40 anys, impulsés una manera de recuperar el riu Congost, des d’una perspectiva global i amb un enfocament ecològic, del conjunt de la conca del riu Besòs. Un projecte avançat en el temps, que ha permès tornar la vida al riu i que ha inspirat la seva integració.
El Consorci de la Conca del Besòs, al qual s’ha afegit la Tordera, i altres iniciatives amb objectius ambientals similars, connecta amb la idea que el món no és un espai que ofereix possibilitats il·limitades i béns suposadament inesgotables. Avui sabem que les coses empitjoraran en el futur si no fem res. El filòsof i investigador Daniel Innerarity escrivia al diari La Vanguardia el 13 de maig de 2023 en un article titulat, justament, “Recuperar el futur”: “Només recuperarem el futur si respectem les condicions perquè aquest tingui lloc.”
Estic convençut que el seu llegat perdurarà i que la seva manera de fer, oberta i positiva, i d’estimar Granollers, també.