Un dels seus lemes era escoltar sempre, de tothom pots aprendre quelcom

Anna Maria Palé, en un pont del riu Congost a Granollers / foto: Griselda Escrigas Vaig conèixer l’Anna Maria Palé després de les eleccions municipals del 1979, era regidora de l’Ajuntament de Granollers. De seguida em va semblar una dona treballadora, propera, amb intel·ligència pràctica, bolcada en múltiples causes sempre en favor dels altres, que quan tenia una idea clara lluitava sense defallir i malgrat tenir un caràcter molt flexible i prudent sabia el que volia i no torçava el seu camí pedregués o caiguessin flors. No tenia mai un no per a ningú. El seu despatx, com ella deia, era el carrer. Un dels seus lemes clars era escoltar sempre, de tothom pots aprendre quelcom. Anna Maria Palé ha mort després d’una vida llarga i intensa. Com tothom, ha tingut els seus problemes familiars, que va anar conduint de la millor manera sense que l’ofeguessin. Ben al contrari, sempre tenia temps per pensar, per escoltar i per fer el que fos pels altres. Va viure la Guerra Civil. Avui queden molt poques persones vives d’aquell mal son. Puc explicar, i ho he fet altres vegades, que vàrem coincidir en tot el que va comportar la creació del Consorci del Besòs. Sabíem i no defallíem que per combatre la xacra de la contaminació de les aigües dels nostres rius o ho fèiem conjuntament o bé ens estavellaríem. Quina clarividència, la de l’Anna Maria, una persona ja llavors d’una certa edat però que de seguida va entendre que aquest era el camí. Va lluitar sense parar per recuperar el Besòs, vàrem córrer tots els municipis de la conca del riu perquè donessin suport al Consorci, algunes vegades amb èxit i d’altres no tant. Ella sempre deia que tornaríem a veure peixos al riu i ha estat així, una realitat espectacular. El Consorci del Besòs sempre li deurà la seva perseverança, la seva persistència, la seva lluita, el seu coratge i la seva constant permanència. Vaig tenir la sort també de coincidir amb ella i amb altres persones –com la Montserrat Ponsa, la Mercè Cendrós o el Jordi Saperas, entre d’altres– en la creació de l’Associació de Voluntaris per l’Hospital de Granollers. L’Anna Maria en va ser la presidenta molts anys. Una idea, aquesta dels voluntaris, que la fascinava. En vàrem parlar i li va semblar que podia aportar a l’hospital i a l’atenció sanitària un plus d’humanitat cap els malalts i cap a les seves famílies. Vàrem tirar endavant amb el suport de la direcció de l’Hospital de Granollers i vàrem arribar a ser unes 60 persones. La covid en va estroncar la continuïtat i després ja no ens hem vist amb cor de continuar. Portàvem molts anys i tant de bo seria que es reprengui aquesta tasca del voluntariat el més aviat possible. Hem conegut molt bones i grans persones que no dubtaven a destinar part del seu temps lliure en l’acompanyament de malalts. L’Anna Maria va fer moltes coses al llarg de la seva vida, totes elles abocades als altres i sempre de cara els més necessitats. Ho va fer des de l’optimisme, l’alegria, el bon tracte i sabent –perquè ho sabia– que tot no té solució, però sí que hi podem posar alguns bons pedaços. Sempre tenia bona predisposició a ajudar sense compassió, amb la convicció que el que feia servia per millorar la vida de les persones i del conjunt de la societat. On siguis, Anna Maria, pensa en nosaltres, encara que potser la teva ànima sigui aquí. Com que no tenim detectors d’ànimes no ho sabem. Et trobem a faltar.

Un dels seus lemes era escoltar sempre, de tothom pots aprendre quelcom

Anna Maria Pale, una gran granollerina