Que tinguem el 2025 que ens mereixem; que ens hi acompanyin les voluntats i la força per mantenir-les

Oi que hi ha anys que passen molt i molt ràpid i anys que passen molt i molt a poc a poc? / foto: Andy Hay Objectivament tothom consumim el temps que passa per un igual. Això és així situats en l’espai del temps que hem convingut, el cronològic, el temps del rellotge, el Kronos. Però, en canvi, la percepció de com ens passa el temps és relativa, perquè és com el sentim, com el vivim cadascú. I és aquest temps, el Kairos, el que definitivament preval en les nostres vides: és el que ens fa sentir que som feliços o que no ho som. Oi que hi ha anys que passen molt i molt ràpid i anys que passen molt i molt a poc a poc? És segons com ens va, segons com estem, segons d’on venim o segons on volem anar. Tots hem notat com una hora ens pot semblar un instant i com un minut ens han pogut semblar una eternitat. A més, el temps no el podem guardar per utilitzar-lo en un altre moment, sigui per fer el mateix o sigui per fer un altra cosa. El temps que passa no té retorn. És temps gastat i és temps perdut si no l’hem aprofitat adequadament. És temps malmès si no l’hem sabut aprofitar pel que ens convenia, pel que ens agradava, pel que ens feia créixer, pel que suposava de renovació, pel que ens era útil... o era útil per als altres. En dates d’un canvi de cicle, com és el Cap d’Any, els propòsits que tothom acostuma a fer-se tindran molt a veure en com i en què utilitzem el temps. Tenim la necessitat de reflexionar, repensar, reconduir, per ubicar el nostre temps en allò a què donem realment valor. I dissenyem un pla de vida, com l’eina definitiva que ens permetrà tastar la felicitat o, almenys, sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, potser també amb els altres. Sí: avui és el dia de final i començament de l’any en el qual transitem més voluntats, projectem les esperances, despertem il·lusions, renovem confiances i trobem tots els pretextos perquè ens abandoni la dissort i se’ns alleugereixin les dificultats. Posem tota la intenció de les transformacions vitals més diverses en la màgia d’un moment. Aquell en el qual tot just s’acumulen els segons més universalment conscients, els que ens transporten d’un any a un altre. A aquesta particularitat de l’espai temps que hem convingut li hem concedit, molt generosament, el poder per transformar cadascuna de les nostres vides, inclosa la vida mateixa. Però tots sabem que les autèntiques transformacions neixen i es desenvolupen exclusivament en les decisions personals més íntimes i en les sinergies que generen les consciències col·lectives. Tots tenim les nostres pròpies dificultats i ens creiem amb el dret a tenir particulars ambicions. Dissenyar un pla personal que ens permeti exercir la voluntat per superar-ne unes i per conquerir les altres és, a l’hora de la veritat, l’única manera de concretar –és cert que aproximadament– l’esdevenir de la vida. ESPREMEM L’ENERGIA AL MÀXIMSi les abraçades, els petons o els records compartits en la distància, quan es fonen en aquest instant que ens transporta d’un any a un altre, són capaços de donar-nos l’energia necessària per transformar-nos, per a tornar-hi a ser, per continuar sent com volem ser... doncs espremem-los al màxim. Vivim-los amb intensitat, amb alegria, des de la confiança que allò que comença bé no te per què acabar malament. Jo quan m’hagi trobat en el ning nang de les 12 hi sumaré també una intenció especial per als qui, en contra de la seva voluntat, no podran compartir l’inici del nou any amb la família, amb els amics i amb aquells a qui s’estimen. Jo us desitjo que aquest 2025 pugueu sentir que el temps passa com heu previst, ni massa ràpid ni massa a poc a poc. Que les expectatives en què i com haureu utilitzat el vostre temps de vida es compleixin i que no tingueu mai la sensació que el vostre temps ha estat un temps perdut. Que tinguem el 2025 que ens mereixem; que ens hi acompanyin les voluntats i la força per mantenir-les; que ens moguin i ens remoguin les il·lusions i que ensopeguem amb aquell pelet de sort que sempre es necessita per a la darrera embranzida, i que en el nostre camí hi pugueu trobar sempre aquells amb qui més voldríem compartir-lo.

Que tinguem el 2025 que ens mereixem; que ens hi acompanyin les voluntats i la força per mantenir-les

Any nou, propòsits nous