No sé si perquè la gent explica més històries que mai o perquè realment sóc una descreguda, però no em crec res

He començat l’any amb dos propòsits. He mesurat bé les meves expectatives perquè després sempre em passa que arriba el 15 de gener i ja no els he complert. Doncs mira, som a 17 i no sé què dir-vos. Els dos propòsits que m’havia fet eren: no ser envejosa i creure’m el que em digui la gent. Res, cosetes senzilles. Dues minúcies. A veure, deixeu-me explicar-vos que no és que jo sigui una persona molt envejosa. De tots els pecats capitals, no sé si aquest…