Pares i mares responsables saben valorar quan és necessari que l'infant no assisteixi a l'escola

Des de l’inici del segon trimestre a les escoles, tant Salut com Educació fan èmfasi en la responsabilitat de pares i mares: “Deixeu els nens a casa si tenen símptomes compatibles amb la covid!” Què es pensen els responsables de Salut i Educació que fan la majoria de mares i pares si els seus plançons estan malalts? Pares i mares responsables saben valorar, més que ningú, quan és necessari que el fill o filla no assisteixi a l’escola, per malaltia o qualsevol altre motiu. Pares i mares responsables són els que, si la feina els ho permet, fan la jornada quan l’infant malalt descansa, empassant-se dobles i triples jornades per atendre’l. O són aquells que han teixit una xarxa de suport, amb avis i àvies o amics i cangurs, que els permeti anar a la feina sense un mal de cor insuportable i deixant els fills en bons braços. Però això no és cap novetat que la covid hagi despertat, passa en cada malaltia menor però molesta i que, si no es tracta bé, pot ser perillosa per a la salut infantil. Hem oblidat que l’escola és un espai per guardar criatures mentre els pares treballen? Sí, senyors consellers, tots els pares i les mares responsables saben què han de fer i no porten els seus fills a l’escola si sospiten que estan malalts. Són pares i mares que han entès que la bona salut d’un individu, el seu fill o la seva filla, és essencial i que també saben que no hi ha salut individual si no es vetlla per la salut col·lectiva. De mares i pares no-responsables no cal parlar-ne gaire. Els no-responsables davant la covid són els mateixos que, sabent que el seu fill té la boca-mà-peu, malaltia comú i altament infecciosa, el porten a escola perquè deixar-lo a casa destarota els seus plans del dia. En el fons els importa ben poc el benestar del seu hereu perquè un infant malalt, amb símptomes més o menys molestos, on està millor és al confort d’uns braços que l’agombolin, unes mans que l’amanyaguin o una veu que el tranquil·litzi. Demanar responsabilitat a aquest model de pares i mares és voler la lluna en un cove. Són aquells que no entenen que tot dret exigeix un deure. És imprescindible apel·lar a la responsabilitat, no hi ha llibertat sense responsabilitat. És també un acte de responsabilitat reivindicar als representants polítics que vetllin per un sistema de salut i educació que no posi contra l’espasa i la paret pares i mares responsables, que vetllin per millorar Salut i Educació.

Pares i mares responsables saben valorar quan és necessari que l'infant no assisteixi a l'escola

Apel·lar a la responsabilitat (I)