El conseller d'Educació és conscient que el que compta són les possibilitats reals d'atendre infants?

Acabarem la setmana amb prop de 10.000 substituts enviats a les escoles de Catalunya per pal·liar les baixes de docents malalts o en quarantena. A l’escola impera el fes el que puguis i això significa que els equips directius han d’assumir responsabilitats que no els pertoquen. Com pot anar una escola amb un 40% de la plantilla de baixa? Dijous 20 i en un programa de TV3, el director del Baldiri Reixac de Badalona es veia desesperat. En el mateix espai el conseller d’Educació semblava satisfet de poder enviar 8.000 substituts a les escoles en pocs dies. El director sap a la perfecció què vol dir ser responsable. Dirigeix un centre d’alta complexitat! Assumeix la responsabilitat d’acompanyar, protegir, guardar i ensenyar persones concretes, infants amb nom propi, veu i rostre. Sap que ha de ser responsable de si mateix i també de tots aquells que hi han confiat. Ho sap això el conseller? Sap que els números no diuen res? És conscient que el que compta són les possibilitats reals d’atendre infants? Sap què passa a peu d’aula si falten docents que no tenen substitut fins dos, tres o més dies després? Zygmunt Bauman, autor de la metàfora de modernitat líquida, que explica la naturalesa de la fase actual, avisava de la desaparició dels vincles humans, les relacions sòlides i els compromisos. També anunciava que s’estava perdent la vergonya per no acomplir compromisos adquirits i denunciava el declivi de tot allò que en altres moments semblava solidesa humana. En els darrers assajos, apuntava que la societat del seu present (va morir el 2017) havia passat de ser líquida a esdevenir gasosa. Em pregunto, com podem qualificar la societat postcovid, que, lluny de vincular-nos més els uns als altres per teixir xarxa humana, ens està convertint en simples xifres i algoritmes. N’és molt, de complex, prendre decisions en la situació actual, però això no evita que hom senti indignació pel poc tacte d’alguns polítics, d’aquí, d’allà o de més enllà. S’han de responsabilitzar! No poden amagar el cap sota l’ala, trair principis o oblidar promeses. Si sustenten la pràctica política en l’ètica de la responsabilitat a l’estil Hans Jonas –imprescindible per tenir cura els uns dels altres–, es poden equivocar, però mantindran vinculació amb les persones. Persones amb veu i rostre, les que els han votat i les que no ho han fet, però a les quals també han de protegir.

El conseller d'Educació és conscient que el que compta són les possibilitats reals d'atendre infants?

Apel·lar a la responsabilitat (II)