No es pot assegurar el dret universal a l’educació si tenim una democràcia feble i una societat injusta

Aporofòbia, terme emprat per la filòsofa Adela Cortina, és una paraula de gran força descriptiva i que, en canvi, no es troba en els principals diccionaris de la llengua catalana. D’origen grec significa ‘por i hostilitat (fobos) al pobre (á-poros), a l’indigent, al sense recursos’. La pobresa ens espanta, per això no la veiem, en especial la més propera no la volem veure. No es pot assegurar el dret universal a l’educació si tenim una democràcia feble i una societat injusta. La nostra ho és, d’injusta. El darrer informe de l’Insocat, publicat fa pocs dies, diu que gairebé un 24% de la població està en risc de pobresa i exclusió i el percentatge es dispara entre els estrangers. Desequilibris econòmics que suposen que ben pocs viuen en l’opulència i molts, en la pobresa més punyent. Això no ho resoldrà el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya perquè calen polítiques molt valentes per erradicar la pobresa! Com pot ser que no en siguem conscients? Tots els informes sobre la pobresa alerten de les seves repercussions en la infància i l’adolescència, però cap programa polític concreta accions per erradicar-la. Per què en parlem tan poc, de la mala distribució de la riquesa? Per què la paraula aporofòbia no surt al diccionari català? La pobresa infantil és un factor de risc que incideix en el rendiment escolar, que augmenta la vulnerabilitat i la possibilitat de fracàs escolar i aquest aboca, altra vegada, a la pobresa. Sabem que un de cada quatre nens viu en situació de pobresa i no anem a fons per erradicar-la perquè no ens hi volem ni acostar, ens resulta incòmoda, tenim aporofòbia. Potser perquè caldria emprendre accions que ens afecten a tots en la manera quotidiana de viure i en això no hi volem ni pensar. Això sí, ens emocionem amb el Gran Recapte, recollim joguines per Nadal, col·laborem amb ONG... Són pal·liatius! Si el pacte signat resol la qüestió de la segregació escolar haurem avançat, però no oblidem que la manca d’oportunitats no es produeix només a l’escola perquè la segregació és encara més insultant en l’educació no reglada. Són moltes les activitats d’enriquiment educatiu que es donen fora de l’escola (escoles d’anglès, música, esplais, colònies d’estiu, etc.). Els infants i els adolescents de famílies pobres no hi tenen accés però hi tenen dret. Com l’assegurem, aquest dret?

No es pot assegurar el dret universal a l’educació si tenim una democràcia feble i una societat injusta

Aporofòbia i dret a l’educació