Apostem per ells i elles, acompanyem-los, mentoritzem-los i donem-los el que hem après

En un món on una informació s’escampa per les xarxes en segons, on la mentida és més fàcil escampar-la que provar-la, on els prejudicis tenen més valor a l’hora de jutjar que les proves... és difícil construir i desmitificar creences i informació que no s’ajusten a la realitat. No puc evitar d’expressar la meva opinió sobre l’obertura de centres de menors migrants al Vallès Oriental. Per no ser reiteratiu ni repetitiu, entre línies crec que ja saben el que penso: que hem d’obrir la porta a qui ho necessiti perquè a tots i a totes també ens agradaria que ens l’obrissin si ho necessitem, i a qui li obres s’ha de guanyar el respecte, l’estimació i el seu lloc, tot aportant i sumant a la nostra societat i a la nostra vida i respectant les persones, propietats i formes de vida. En definitiva, adaptar-se a l’entorn i a la realitat que t’envolta. Els qui em coneixen saben que el que més m’apassiona a nivell professional és impulsar nous projectes on la innovació social sigui la clau. Innovar, crear i canviar és un repte i una passió. I fa uns mesos que desenvolupo, amb el meu equip, un projecte que em fa molt il·lusió particularment, que ara veu la llum i que els vull explicar. A finals d’any, un projecte que vaig dissenyar per a la Fundació REIR va ser escollit, entre milers, com a projecte central de Responsabilitat Social d’Ibis Accor Hotels a escala mundial. Com poden entendre, és un honor formar part d’un grup de set projectes d’arreu del món, que incidirem socialment amb la seva ajuda a la comarca i on posem el Vallès Oriental en un mapamundi on surten marcats projectes socials molt importants en llocs com París, Cuzco, l’Amazones, Manila, Rangun, l’illa de San Martín... Aquest projecte té la seva base teòrica en la mentoria sòcio-juvenil, que no és res més que formar, acompanyar i orientar joves –d’aquí i d’allà, de realitats diverses, ètnies diverses, famílies diverses i poblacions diverses– a trobar el seu espai en aquesta selva que és la nostra societat. Comencem a desenvolupar el projecte, i ens trobem que l’Ajuntament de Canovelles, sempre atent a les necessitats dels seus joves i a com integrar la seva realitat al dia a dia del poble, ens encarrega un projecte concret, que omple de valor encara més el projecte inicial que teníem al cap i que ja havíem desenvolupat. En aquest cas, ens encarreguen un repte més gran però encara més atractiu: mitjançant el model de mentoria social treballem i empoderem joves del municipi per assolir eines com a mediadors socials. Gent que aporti una visió estratègica a la convivència i la resolució de conflictes des de dins, on poder deixar una empremta que duri per sempre, ja que ells i elles, aquests joves, són al poble. Gent del poble que estigui preparada per ajudar a la convivència de tothom en el dia a dia del poble. Un projecte que diu molt de qui aposten per ell. Un projecte on no es vol la resposta ràpida i concreta –un gran mèrit en el món de la immediatesa que parlàvem al principi– sinó la taca d’oli que s’escampa arreu de la societat de Canovelles per ser present en els seus carrers, places i espais, i que doni noves formes de relacionar-se, desenvolupar-se i entendre’s als veïns i veïnes. DESMITIFICAR CLIXÉS Vaig començar a formar aquests joves (17-20 anys), un per un, fa dues setmanes... I saben què? Que ells i elles m’ensenyen més a mi que no pas jo a ells. Sobretot, per desmitificar imatges, clixés i rols. M’he trobat joves que són d’orígens diversos (mogrebins, subsaharians...) i que són joves amb valors, formats, que estudien, treballen i que són referents positius per als petits i joves del poble. Joves que s’han apuntat a fer aquest projecte de manera voluntària, que han hagut de trobar un forat cada setmana per seure amb mi i amb el meu equip i perdre part del seu temps de lleure. Joves als quals s’escolta, joves que s’han guanyat aquest respecte dels seus veïns i veïnes gràcies a les seves accions. Joves que, quan hi ha un conflicte, intenten posar pau i buscar una bona solució per a tothom. Joves que, segurament, si no fes el cafè amb ells cada setmana i parlem una hora de com, què i quan s’ha de fer, parlar i gestionar un conflicte, no m’hi fixaria si passessin pel meu costat. Joves amb dessuadores de caputxa, amb xandall, amb xancletes i mitjons d’hivern... estereotips que a alguns adults ens provoquen rebuig. Joves que, si me’ls trobo a prop de casa o de nit, em farien desconfiar... I saben què? Són l’hòstia (amb perdó). A casa, ara que els meus petits s’acosten a l’adolescència, a vegades parlem de com ens agradaria que creixin. El difícil no és plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill, sinó que l’arbre no mori, que el llibre el llegeixi algú i criar al fill... I estic segur que ens en sortirem perquè la meva parella i jo ja vam tenir uns pares que ens van inculcar aquests valors... Però no pots evitar sentir aquesta por. De moment, sé que la feina feta està ben encarrilada i no puc estar més orgullós d’ells i de la meva companya d’equip. Fer equip a casa, donar una resposta clara, unitària i valenta als nens –o sigui, un bon exemple d’adults– és la millor herència que els podem transmetre. Avui puc dir ben alt que m’agradaria que els petits de casa creixessin amb valors, amb educació, amb respecte i que poguessin ser d’una fusta molt semblant a l’Abdou, l’Adam, l’Ayman, el Fusu i la Bintou (i els que queden per arribar al projecte). Són joves compromesos per la seva gent, pels joves més joves que creixen al seu costat, pels problemes del poble, per la societat. Són joves que, malgrat que la societat els posem pals a la roda amb prejudicis, desconfiança i falta de respecte, lluiten, volen aportar i tenen les idees clares. Projectes com aquests són els que em fan continuar després de 26 anys al tercer sector. I, sobretot, són joves com aquests els que em fan pensar que, si els grans volem i els deixem, un altre món és possible. No curtcircuitem la seva llum, no els avorrim, no els cansem. Apostem per ells i elles, acompanyem-los, mentoritzem-los i donem-los el que hem après per experiència a la seva potencialitat i la multiplicació serà infinita. Gràcies, nois i noies, per ser el vostre formador en mentoria. Torna a ser un regal de la meva professió.

Apostem per ells i elles, acompanyem-los, mentoritzem-los i donem-los el que hem après

Apostem pels joves!