La Rebel

Cal somriure davant la bellesa i l’amor perquè la joia veritable és aquesta: escollir i viure / Imatge: Blue Bell INC. En un sarao cultural meravellós de la meva enyorada –i no– Granollers vaig coincidir amb una persona que feia molt, molt de temps que no veia. Aquesta persona em va regalar una conversa que va ser això, un veritable regal. D’aquells que no venen embolicats, però que són més valuosos que tots els llaços i capses i marques que sigui. D’aquells que obren un pas nou dins teu i es fan un racó, perenne ja, a la teva capsa d’experiències, de lliçons, d’aprenentatges. Que la vida és meravellosa, però no és fàcil, ja ho sabíem, oi? Que hi ha dolor barrejat amb l’alegria, que hi ha lluita barrejada amb els mars en calma i que hi ha gent dolenta, forats negres d’odi que xuclen no només la seva ànima sinó també la de les persones que diuen estimar més, també ho sabem. Del que potser no estem al corrent i aquesta persona sí que ho sabia, és que tot això no importa. Que la vida, terrorífica i magnífica, és un joc i que no ens l’hem de prendre gaire seriosament. I em va explicar la seva de vida dels darrers anys, de la qual jo havia sentit pinzellades només i me n’havia fet una idea totalment equivocada, de tot el que havia passat, de com ho havia passat, de com estava. Jugant valenta, la persona, contra la mort, la malaltia, el dolor i la incomprensió. Jugant a guanyar o a perdre –que potser tampoc no cal idolatrar les victòries– i, curiosament, guanyant. Gaudint cada dia guanyat com si fos un regal, perquè ho és, i sumant cada experiència com si fos un tresor, que ho és. Anant al revés del món i sense deixar la lluita, entendre que la lluita és una altra, que la lluita és la consciència tranquil·la, donar valor al temps i a les persones i entendre, entendre molt, que tothom fa el que pot. Cal fugir d’allò que fa pudor de podrit perquè ho és. Cal fugir d’allò que ens fa mal perquè no cal sentir-ne, de dolor triat. Cal somriure davant la bellesa i l’amor perquè la joia veritable és aquesta: escollir i viure. No vull exposar detalls de la conversa però creieu-me que va ser llum i vaig veure llum en la seva mirada i em va fer sentir petita també, una aprenent. Perquè servidora devora la vida i la faig meva moltes vegades, però des d’una perspectiva més fàcil, més serena. No m’ha perdonat el dolor ni els forats negres i n’he tingut la meva dosi –és clar, com tothom–, però en general la vida ha estat una sort i des de la sort ser valent és molt fàcil. Ser feliç és molt fàcil. És des de la mirada propera de la mort quan no toca i del dolor quan exagera que la felicitat, el joc, la tria i l’alegria són valentia pura i se n’ha d’aprendre a fer bandera. La vida et posa mestres a prop durant una estona quan tu més mestre et sents perquè t’adonis que ets això, una aprenent.

La Rebel

L’aprenent