Aquestes petites coses ens donen gasolina de la bona i la gent, sempre la gent, dona sentit a tot plegat

Marxo de vacances amb les piles molt, molt baixes d’energia. De fet diria que ja no sé ni on les tinc, les piles. Ha estat un hivern llarg i complicat i només la gent, sempre la gent, ha aconseguit que la primavera florís. La gent, sempre la gent. Perquè és la gent, no les coses, el que importa. Això ja ho sabeu.
Marxo de vacances, us deia, amb moltíssimes, moltíssimes ganes. Gairebé amb necessitat. Quan llegiu això, aquest últim divendres de juliol, jo ja seré a prop del mar, ho anhelo, envoltada de la meva gent més meva. La gent, sempre la gent com a motor, com a alegria.
Aquests dies abans de marxar de vacances tinc el radar afinat per detectar aquelles petites coses que donen més sentit a la paraula felicitat, les que ens hi acosten: cantar una cançó de bressol que li cantaves al teu fill quan era petit –a mitges, amb ell– ara que ja és tan gran i que a tots dos us provoqui un somriure. Guanyar-li una aposta a la teva filla i que t’hagi de pagar un dia i que a ella li faci tanta il·lusió com a tu. Aquell dinar amb amigues, a prop del mar, on les coses s’expliquen sense pressa i amb confiança i complicitat.
Aquell atac de riure amb la teva parella per una cosa que només vosaltres dos podeu entendre. Només vosaltres dos. Anar amb tots els nens a comprar peus de gat al Decathlon i adonar-te que el que podia ser una tortura és un símbol de normalitat que fa brillar el dia una estona.
Penjar l’hamaca entre els arbres del jardí; parlar dels arbres fruiters que vam plantar-hi a l’hivern amb la mare; veure que hi viuen tots; i celebrar la vida dels arbres del teu jardí amb ella. Redecidir unes vacances que creies que podies fer d’una manera, i no; però la proposta nova gairebé fa més il·lusió que l’anterior.
Un dinar amb els companys de feina que, amb els anys de compartir projecte, s’han convertit en una família amb la qual saps que pots tirar endavant gairebé tot el que us han proposat. Tirar endavant una nova proposta laboral que ha sortit bé i constatar que pots confiar amb aquest equip com amb cap dels què has compartit.
I arribar cansada a aquesta època, també com a bona notícia. Perquè això significa que has pogut treballar malgrat totes les restriccions, i això és una notícia meravellosa. De les millors en els temps que corren. I quins temps que corren. No són fàcils. Ho sabeu. Ho sabem tots. Són uns temps de merda. Una muntanya russa d’emocions on estem ficats a la força, presoners d’aquestes onades i de totes les conseqüències, però malgrat això, malgrat això i tot el que encara ha de venir, aquestes petites coses ens donen gasolina de la bona i la gent, sempre la gent, dona sentit a tot plegat.
Marxo a prop del mar amb esperança. De poder recarregar bateries, de poder encarar la tardor amb l’onada surfejada, de sempre poder mantenir el focus en aquestes coses bones, en aquestes persones que, per sort, i que la sort no ens falti, són a prop.