Aquesta setmana, soc l’okupa del menjador
Dilluns 21 de desembre de 2020
Capvespre
Sortim a caminar, és fosc i fa molt fred. Avui comença l’hivern i és l’últim dia d’escola abans de les vacances de Nadal. Celebrem l’amic invisible. Ha estat un trimestre diferent, ple d’incertesa i dubtes; però una vegada més, els alumnes ens han sorprès per la seva capacitat d’adaptació. La seva il·lusió ens ha esperonat a fer el possible perquè poguessin viure de la millor manera aquesta situació. Ha estat un aprenentatge per a tots, una oportunitat per valorar com estimem les escoles i com les necessitem.
L’Agència Europea del Medicament dona llum verda a la vacuna de Pfizer/Biontech. Està previst que diumenge vinent comenci la campanya de vacunació. Alhora, davant l’alarma creada per la nova soca del virus, la majoria dels països europeus han tancat l’entrada als viatgers del Regne Unit. Espanya, però, no imposa cap mena de veto.
Dimarts 22 de desembre de 2020
Migdia
Hem anat a caminar una mica més tard. Aquests dies podré dedicar més hores a escriure. El govern espanyol, 24 hores després, suspèn els vols amb la Gran Bretanya.
Dimecres 23 de desembre de 2020
Tarda
Ens vam casar un 23 de desembre de fa 31 anys, hem viscut de tot. Però d’aquell dia, només em venen al cap moments feliços: les roses vermelles; el sol; el vestit que m’havia fet la mare; la traca dels de l’handbol; joves i grans ballant; les cares alegres de tots… Aquest estiu, després de molt temps, vam mirar el vídeo. Molts ja no hi són. Veure’ls tan feliços em va ratificar en el convenciment que aquests instants s’han d’aprofitar al màxim perquè quedem impresos a la nostra ànima per sempre més. Em sento afortunada per la relació que hem construït durant tot aquest temps. Trobar tan bon company de viatge no és senzill.
Dijous 24 de desembre de 2020
Nit
Sopar de la nit de Nadal, diferent.
Divendres 25 de desembre de 2020
Tarda
Encara de fosc, marxem amb cotxe cap a Madrid, anem a dinar amb el meu fill gran i la parella que viuen allà. Fem relleus al volant, així és menys pesat. Arribem a temps per dinar, ens esperen amb la taula parada. Tarda de descans i jocs de cartes. El viatge és llarg i hem arribat bastant trinxats, però estem junts.
Dissabte 26 de desembre de 2020
Migdia
Sant Esteve sempre ha sigut el dia de la trobada de la família Bassa, aquest any no podrà ser. A la que ens puguem reunir farem el dinar, encara que sigui estiu. Hi ha molts santesteves diferents que viuen en mi. El del pis dels avis: amb els nets petits, els canelons de la iaia Vicenta, els menuts de pollastre, la vedella amb bolets… Sempre sobrava més menjar que abans de començar i ella patint per si no li havia quedat prou bo. I tots marxàvem carregats fins dalt de carmanyoles. Més tard, la mare va agafar el relleu i el fèiem a casa nostra. Els avis s’havien anat fent grans. I un any, l’avi ja no hi era. Van començar a venir les parelles dels nets, alguns ja teníem fills i calia treure els sofàs per parar una taula tan gran. Més endavant va venir el torn dels tiets de Palau de Plegamans, érem molts i necessitàvem molt espai. La iaia també ens va deixar. Des que tinc memòria, ni un sol any no havíem saltat aquesta trobada. L’any passat ho vam celebrar a Santa Maria de Palautordera, a casa d’uns altres tiets. Tot i ser una quarantena, tots hem fet caps i mànigues per mantenir el dinar. Ens retrobarem quan les condicions ho permetin. La família va canviant i el format de la celebració també, però hi ha tradicions que és bonic de mantenir-les.
Per primer cop des del 2017, Jordi Sànchez, Josep Rull, Quim Forn i Jordi Cuixart van poder passar el Nadal amb les seves famílies. Quanta impotència!
Diumenge 27 de desembre de 2020
Matí
Avui han començat a administrar la vacuna de Pfizer a Catalunya i a la majoria de països europeus, tret d’Alemanya, Hongria i Eslovàquia, que es van avançar un dia. A casa nostra, s’ha iniciat la vacunació en una residència de la tercera edat de l’Hospitalet de Llobregat. La Josefa, de 89 anys, ha estat la primera persona a rebre la dosi del vaccí. La seva determinació hauria de convèncer tots els indecisos. A la tarda es vacunaran els residents de vuit centres més de gent gran d’arreu de Catalunya. Que la vacuna hagi arribat en menys de 10 mesos quan acostumen a tardar pràcticament 10 anys a desenvolupar-se és una fita científica extraordinària i una porta a l’esperança.