Artesanals i clàssics
Dimecres al matí. Cafè a El Cafè de Sant Roc amb Montse Puigdomènech i Roca (Granollers, 1968), mestressa de la Pastisseria Puigdomènech. La conversa arrenca tot recordant el Premi Gramona d’aparadors que va rebre el Nadal passat, un certamen al qual van participar 46 establiments del sector d’arreu del país. Aparadorista de formació, les seves propostes creatives no passen mai desapercebudes. Fundada i inaugurada el 18 d’abril de 1955 pels seus pares, Joan i Maria, la Puigdomènech és de les pastisseries més antigues de la ciutat.
L’establiment té els seus orígens en un projecte familiar que va iniciar el seu pare a 16 anys a Centelles (Osona), el poble on va néixer. Fill d’una família humil de cinc membres, en Joan treballava des dels 12 anys a la cooperativa de queviures La Económica i després a la Pastisseria Llavina, on va conèixer la que anys més tard esdevindria la seva dona. Amb ganes d’emprendre un negoci propi, en Joan va continuar la seva formació com a pastisser a Barcelona, on va coincidir amb el mestre Josep Pujadas.
Arribada l’hora de decidir on començar, van optar per Granollers després de deixar córrer altres indrets com Olot, Torelló o Barcelona. La raó, repetia tot sovint en Joan, és que s’escampava la brama que “Granollers era un poble que podia tenir un gran futur”. Així, doncs, es van establir al local que fins aleshores ocupava la Pastisseria Albornà Successors de P. Font, al carrer de Sant Roc, i allà hi continuen. En aquella època la ciutat tenia pastisseries com Can Cunillera, Can Farnés, Can Serra i Tirvió… En poc temps, fet que recorda amb orgull, els pares de la Montse Puigdomènech van elevar –“a base de molt esforç i sacrifici”– un negoci que no tenia el caràcter popular d’ara per les estretors econòmiques d’aquells temps. El relleu generacional va venir donat per la incorporació del seu germà Joan, pastisser i cuiner de gran projecció, que va morir d’accident a 24 anys el 1981. En Joan va traspassar sense veure inaugurades les reformes de la botiga, fetes per incorporar també un servei de plats cuinats.
Aquest succés tràgic va trastocar els plans familiars i va accelerar la incorporació al negoci de la Montse, primer donant un cop de mà mentre feia el Batxillerat, a l’Institut Antoni Cumella, i Ciències Empresarials, a Vic, i després portant la botiga amb els seus pares. Desapareguts els fundadors, la Puigdomènech continua endavant i ho fa, insisteix la Montse, seguint el mateix criteri de sempre a casa seva: “L’aposta per l’elaboració artesanal i la utilització de productes de primera qualitat.” I el resultat és més que llaminer: pastissos, bombons, salats, brioixeria, canelons, cafè… A la botiga hi treballen deu persones, quatre de les quals pastisseres.
A la Puigdomènech brillen alguns productes estrella, com els populars russos –un pastís d’ametlla farcit amb crema de mantega– que formen part de l’imaginari dolç de la ciutat. El pare de la Montse els va descobrir a Barcelona, va modificar-ne la recepta i va ensenyar a fer-los als amos de la Pastisseria Sans de la Bisbal. Altres llaminadures com els carquinyolis de l’avi o les banyes de Can Puigdomènech fa anys que formen part de les delicatessen de la Fonda Europa. El tortell clàssic de crema o de nata dels diumenges i els pastissos i postres de Reis, Pasqua o Sant Joan són els més tradicionals. Segons la Montse, pastisseries com la seva s’enfronten avui a una competència ferotge. A Granollers és un del sectors que més ha crescut últimament. “Nosaltres fem tot el possible per diferenciar-nos de la producció industrial”, afirma.
Situats a l’epicentre comercial granollerí, la Montse pensa que l’illa de vianants ha tingut pros i contres: “És cert que hem perdut els clients que passaven amb el cotxe, però no ho és menys que n’hem guanyat molts de nous.” Amb ganes de normalitat després de tanta pandèmia, té paraules de coratge per a tots “els campions” que malgrat els problemes continuen endavant: “Nosaltres vam tancar dos mesos i ens vam dedicar a vendre mones on line que portàvem personalment a domicili amb l’únic objectiu de poder subsistir.” Després van iniciar també la comercialització de plats del restaurant Toc al Mar de Begur.
Membre de l’associació Gran Centre, veu amb bons ulls tot el que es faci per fomentar el comerç amb propostes com l’Open Night. Enamorada de l’Empordà i viatgera de mena, la Montse té una filla: la Clàudia Barri, de 26 anys, dentista de professió.