Vicens Vacca Montané exposa al centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet

Dimarts al matí. Trobada al hall de la segona planta de la Fonda Europa amb l’artista i empresari Vicens Vacca Montané (Granollers, 1954). Abans d’entrar en conversa, l’artista ensenya al periodista una foto penjada a la paret. A la imatge l’acompanya el següent text: “Ramon Parellada i Vicens Vacca al hall de la segona planta de la Fonda Europa en el muntatge de la peça acústica Gran Hall Europa.” Segons Vacca, es tracta, possiblement, de l’única peça d’art sonor instal·lada a un hotel de forma permanent. Gran Hall es va convertir en Gran Hall Europa el 2007. Tot seguit, l’interès se centra en l’exposició retrospectiva que li ha dedicat el centre d’art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. Amb el títol de “Vicens Vacca. Fora de cap lloc”, la mostra, que es pot visitar fins al 9 de gener, presenta 15 treballs que van des dels anys 80 del segle XX fins ara. Molt satisfet amb el resultat, Vacca ho està també amb Toni Perna, director del centre, i Àlex Gifreu, dissenyador del catàleg: “Hi ha projectes en els quals compta molt l’interès i la professionalitat amb què són abordats, i aquest ha estat un d’ells”, afirma convençut. Amb una gran experiència en la incidència del so al mitjà artístic, Vacca és considerat un dels referents de l’art sonor. La mostra inclou produccions com Literatura universal (1986), una acció amb el premsatge i cisallament d’un automòbil ple de llibres; l’obra sonora Història de la música (1996); Zero còpia (2014-2016), en què es qüestiona l’autoria de l’obra d’art, o Zen (2016-2018) i Grand Hall Lament (2013), dues apps sonores per a mòbils. La mostra permet constatar la incorporació de l’artista a les seves creacions d’elements més enllà del so, entre els quals la imatge, la música, el vídeo, els programes informàtics, l’escriptura... En algunes de les seves peces són ben presents les ressonàncies jazzístiques del seu pare Vicenç. Artista autodidacta, Vacca és també “artista rar i artista per plaer”, segons definició de Luis Francisco Pérez. Això el converteix, diu ell, en un artista independent. “Prefereixo ser un artista emergent que detergent”, insisteix en referència als artistes que es presten a rentar la consciència dels polítics. Com sigui que tampoc no es considera un artista professional perquè es guanya la vida a l’empresa Vacca Engineering, assegura que no està sotmès “a res ni a ningú”. La mostra té bones crítiques. Roberta Bosco (El País) el veu com “una figura de relleu en el panorama d’art conceptual de Catalunya”; Maria Palau (El Punt Avui) el considera “el paradigma d’artista al marge del sistema i aliè al dictat de les modes i les capelletes que tallen el bacallà”, i Pilar Parcerisas (Bonart) sentencia: “Vacca no és un artista musical, sinó que empra el so com a material escultòric que necessita l’espai per respirar i com a esperó per provocar l’espectador i/o oient”. Per a ell, “tot plegat és el resultat de la bona feina que fa el meu equip, format per unes deus persones dirigides per Víctor Pérez”. Els seus plans passen per fer el salt a Londres, Berlín, el Japó i els EUA. Tot i que acostuma a anar per lliure, entre els seus referents es troben Jordi Benito, Walter de Maria, Maurizzio Cattelan, Tintoretto, Bruce Nauman, Carlos Pazos i Pep Agut. Els dos últims participen, amb Ferran García Sevilla i Javier Peñafiel, en el projecte Ítem Sèries que organitza el Casino sota la seva direcció. Crític militant, les deixa anar quan parla de Granollers. Segons ell, el millor que li ha passat a la ciutat “és no haver urbanitzat, com volia Convergència, Palou. I no haver enderrocat, com volia Convergència, Roca Umbert”. Però el cas és que en aquest espai l’Ajuntament fa activitat d’art contemporani “amb un perfil baix o molt baix, i amb poc pressupost”, diu. I el pitjor? No en té cap dubte: “L’Hospital fa temps que no té la confiança dels granollerins.” Sobre la compra d’art per part del Museu, espai on hi ha exposat, afirma: “No tinc res a dir quan un artista ven al preu més alt que pot una peça. És la seva manera de guanyar-se la vida. Altra cosa és que això desmunti la política d’austeritat pregonada a la ciutat. L’alcalde ha estat, com sempre, molt hàbil i ha fet signar a la oposició –pèssims contrincants– sense objecció. Que no hi ha diners és fals, sempre n’hi ha quan els polítics ho consideren adient, sobretot quan la ciutat té superàvit.” Vicens Vacca, casat amb Pietat Sanjuán, regidora de Roca Umbert, és gerent de Vacca Engineering. Fundada el 1947 i especialitzada en refrigeració, ofereix els seus serveis a la Península i la zona del Magreb.

Vicens Vacca Montané exposa al centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet

Artista polifacètic