Artista polifacètic
Matí de divendres 28 de desembre de 2020. Cafè al saló noble del Casino amb el pintor Josep Lluís Navarro Martínez (Granollers, 1960). Puntual a la cita, porta sota el braç una carpeta amb una tempera que passarà a formar part de la meva humil col·lecció d’obres d’artistes de Granollers. Resident als Hostalets de Pierola (l’Anoia), vaig contactar amb ell a través de les xarxes socials. L’obra que he adquirit presenta un músic de carrer que toca el violí mentre una nena petita passa el plateret. Com acostuma a fer, en aquest cas l’artista plasma una realitat tristament massa quotidiana.
Tancat el tracte, la conversa va continuar sota l’atenta mirada de pintors com l’Amador Garrell. Josep Lluís Navarro, absent de Granollers des de fa uns 20 anys, ha aprofitat l’avinentesa per visitar els parents. Ho fa per espais ben coneguts que esbossa, a petició del periodista, amb traç ferm i que situa inicialment a Canovelles, on vivia la seva família. Aquella Canovelles de la seva infantesa eren camps que de mica en mica es van fer “carrers no sempre ben ordenats”. Va tenir ocasió de conèixer bé el poble amb companys d’escola com Francesc Martos i Josep Orive, “col·legues de correries” que van arribar a ser alcaldes.
Passada aquesta etapa, va decidir fer la branca d’administració a l’EMT i va ser gràcies al professor de literatura Ramón Bermúdez que va començar a interessar-se per l’art. Una visita al Museu de Granollers va esdevenir clau: “Recordo que vaig veure l’obra de Tàpies i em va impactar molt.” Decidit a provar sort, ho va fer pas a pas. Primer va fer classes amb els pintors Joan Torrabadell i Vicenç Casals Grau. El 1980 va ingressar a l’Escola Massana de Barcelona, on va obtenir el títol en l’especialitat de Procediments Pictòrics Murals. Posteriorment es va graduar a la Llotja, i va aconseguir una beca per a l’Escola Massana durant un any al Reial Cercle Artístic. Tot coincidint amb aquesta etapa de formació, Navarro va participar els anys 80 i 90 en iniciatives granollerines d’art, amb artistes com Paco Merino, Kiku Mena, Vicenç Vacca, Manel Batlle, Lluís Estopiñán… “Van ser uns anys en els quals vaig participar en propostes col·lectives i individuals molt interessants”, diu satisfet en recordar aquells temps d’efervescència artística amb la galeria AB d’Antoni Botey, on va exposar en diverses ocasions.
Navarro també va penjar la seva obra a la Cantonada, a la Sala Sant Jordi, a la galeria BM i al Museu, espai en el que va participar el 1996 a la Katalonien in Berlin, amb Manel Batlle, Jordi Benito, Diosillo, Josep Franco, Antoni Granja, Joan March, Kiku Mena, Paco Merino, Häns Moller, Antoni Saborit, Josep Uclés, Francesc Ventura, Vicenç Viaplana i Xavier Vilageliu. Compromès socialment, va formar part també del grup d’artistes que sota l’organització de l’Ateneu va portar a terme la proposta Destruïm la guerra al Museu. Ben present a Granollers, ho és també a la comarca, destacant les mostres a Can Carrençà de Montornès; l’Aliança i Garum Espai Multimèdia de Lliçà d’Amunt; Can Mulà i Saint Germain des Pres de Mollet, Can Palots de Canovelles…
El 1999 Navarro va presentar a la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles una retrospectiva organitzada per l’Ajuntament que recorda encara ben especialment. El motiu? Al municipi va passar “una infantesa i joventut molt felices”. L’exposició i la seva obra han rebut el reconeixement de crítics i experts de renom com José Corredor Mateos, Arnau Puig, Francesc Miralles i Antoni Botey. Resultat de l’experiència, Navarro va decidir aleshores –i així ho ha deixat escrit al testament– que, quan mori, el seu llegat passi a mans de l’Ajuntament. I aquest pot decidir conservar-lo o cedir-lo al Museu de Granollers si així ho creu convenient.
Fixada la seva residència al Poble Sec, a Barcelona, l’artista va fer de dissenyador publicitari i va continuar creant escenografies, pintant i exposant a galeries com Matisse, Magdalena Baxeras, Manifiesto, Toranto…. I va tenir ocasió de seguir moviments artístics barcelonins, en moltes ocasions tot acompanyat de Jordi Benito, “artista i company que trobo molt a faltar”. Navarro ha exposat també a Vic, Igualada i Girona.
Reconegut amb diversos premis, com ara el de la Bienal Nacional de Pintura Taurina de Logronyo, des de fa uns anys, l’artista viu amb la seva dona, Carme Homs, als Hostalets de Pierola, i té l’estudi a Igualada. La causa? “Soc home de camps i d’espais lliures”, conclou.