El 51% dels joves pensen que s'ha massa lluny en el camí cap a la igualtat de gènere

L’equitat és un principi que, reconeixent les diferències, pretén assolir la igualtat d’oportunitats. Parlant de les diferències no naturals entre homes i dones, el principi d’equitat és el que ens impulsa a voler transformar la societat actual, encara en desequilibri, en una altra d’igualitària. S’arribarà a l’equitat de gènere el dia que la distribució de drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos entre homes i dones sigui igual. Exactament igual!

Diu la darrera enquesta del CIS que el 44,1% dels homes pensen que, en el camí cap a la igualtat de gènere, s’ha anat massa lluny i ara són els homes els discriminats; així mateix ho veuen el 51,8% de joves d’entre 16 i 24 anys. És preocupant perquè la seva percepció i la realitat no coincideixen. No es pot pas dir que no s’hagi avançat molt, però ni de bon tros hem arribat a l’equitat. Fins i tot en el nostre privilegiat món d’homes i dones blancs de classe mitjana l’equitat de gènere continua sent una aspiració perquè en alguns àmbits no s’ha aconseguit.

L’octubre passat es va publicar l’índex europeu d’igualtat de gènere i Espanya s’hi situa al quart lloc amb 76,4 sobre 100, dos punts més que Finlàndia. L’índex, que es compon de diversos indicadors (treball, salut, diners, coneixement, temps i poder), mostra que anem per bon camí, però que ens queda recorregut per arribar a l’equitat.

De manera que els estudis diuen una cosa i la percepció dels enquestats una altra. Els estudis mesuren indicadors i pretenen rigor objectiu. Les percepcions, que passen pels sentits i no per la raó, són subjectives. L’enquesta diu que molts homes se senten menystinguts i discriminats i que en responsabilitzen els moviments feministes. Aquests hi han tingut un paper impulsor fonamental, però estaria bé recordar que el principi d’igualtat i de no-discriminació per raons de gènere o sexe no és un invent dels moviments feministes sinó un dels drets que emana de la Declaració Universal dels Drets Humans, feta el 1948 mentre Espanya vivia sota el paraigua d’un nacionalcatolicisme castrador i patriarcal. Sembla que hem avançat sense aconseguir desterrar concepcions patriarcals de moltes ments.

L’aspiració a l’equitat ha de ser guia de viatge compartit entre l’escola, família i societat, per assolir-la algun dia. Si més no per convertir concepcions errònies en coneixement de rigor científic.