Dietari de l'okupa de l'altell

Jo busco el conjunt que més em satisfaci per crear una història seductora / Imatge: Daphne Delacruz Dilluns 22 de gener de 2024TardaCaminem. Les plantes estan glaçades i queda algun bassal. A l’horitzó els turons són negres i un vel de color de suc de taronja es va difuminant cap al blau cada cop més fosc. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, l’ofensiva militar d’Israel ja ha causat fins ara 25.000 morts i 62.000 ferits. Dimarts 23 de gener de 2024VespreNeix el dia calladament, la llum va guanyant força sense estridències. Al Sot de Mal Infern, la serralada blavissa de marina està coberta d’una resplendor rosa grisenca que es fon al blau deslluït.La Carlota Gurt, a l’article “Tremoleu amb mi” de la revista digital Catorze, parla de les pors a la ciutat i al camp. Alguna segur que l’heu experimentat, d’altres potser ni us han passat pel cap. La “por comuna a tots els llocs. Que s’acabi l’aigua. Que els embassaments es buidin. Que els pous s’assequin. Tot i que, ben mirat, això ja no és una por. És una realitat. Tremoleu amb mi”. Sí, Carlota, tremolo amb tu i com la majoria de vosaltres. I ens sentim en perill davant d’aquests lladres invisibles de l’aigua, que som tots nosaltres. Dimecres 24 de gener de 2024VespreAvui, amb l’entrega 298a aquest Dietari compleix sis anys. I em fan feliç tots aquests moments compartits amb vosaltres que em llegiu, alguns avui per primera vegada, d’altres de tant en tant i uns quants setmana rere setmana. Un exercici que m’obliga a revisar el meu dia a dia. Que és un entrenament de musculació per a l’escriptura. I el repte d’intentar mantenir l’atracció, en un moment en què el més senzill és deixar-nos absorbir per les pantalles. Gràcies per ajudar-me a estar en forma i cercar noves històries setmanalment. Dijous 25 de gener de 2024NitLa temperatura ha pujat, caminant a primera hora ens fan nosa els guants i el tapaboques. Durant el dia, el termòmetre s’ha enfilat per sobre dels 21 graus a Vilamajor. Una lluna immensa es va amagant per ponent. És la primera lluna plena de l’any, coneguda com la lluna del llop, lluna freda o de gel. Divendres 26 de gener de 2024NitCaminem enmig de camps llaurats de color de xocolata negra, i d’altres de sembrats, on despunten petits brins verds. A falta de pluja, la rosada de la nit ajuda a mantenir la humitat de les plantes. Passo moltes hores escrivint la nova novel·la, que té un nom que potser no serà i que encara no puc dir.Biel Mesquida a Closcadelletra (CDIII): Pol·len d’idees que sura i fertilitza diu: “Cerc assajar noms com si m’emprovàs vestits”. Jo busco el conjunt que més em satisfaci per crear una història seductora. Rellegeixo els capítols, una vegada i una altra en veu alta, festejant la melodia desitjada de les paraules. I me’n trec una que em va baldera i me’n poso una altra que insinua el que vull mostrar-vos. Regiro el fons d’armari per trobar aquell complement que s’hi escaigui millor i afegeixi aquell punt abellidor al model. I m’ungeixo amb unes gotes de perfum perquè pugueu viure l’olor que jo sento ara mateix. I em col·loco al damunt aquella jaqueta, que m’embolcalla de calidesa, perquè us abrigui el mateix ambient que visc jo. I ploro, creant moments de vides de persones que podrien haver existit i que no hem conegut. Per entendre els que sí que hem conegut i el que sí que he viscut. Dissabte 27 de gener de 2024VespreAnem a teatre a Barcelona a veure Ai, ai, ai del Bruno Oro a la sala 9 del cinema Bosque de Barcelona, dirigit per Alejo Levis. En aquest espectacle l’humorista s’enfronta a un clon seu creat per intel·ligència artificial que amenaça de reemplaçar-lo i arruïnar la seva carrera. És increïble la capacitat d’interpretar tants personatges diferents en tan poc temps. Tenia el dubte de si 80 minuts amb un sol actor es farien llargs. En absolut. És un espectacle del tot dinàmic. Bruno Oro canta, balla, toca el piano i es fa seu al públic. Vam riure des de bon començament fins que es va acabar. A més de convidar-nos a reflexionar sobre un tema de rabiosa actualitat en clau d’humor. Diumenge 28 de gener de 2024VespreA la tarda anem a Sant Antoni de Vilamajor a la visita teatralitzada que fa el Ferran Sarrià sota el lema “Els cementiris de Vilamajor 1798-2023”. Una passejada comentada molt interessant conduïda per un historiador local amb la col·laboració de 60 voluntaris de diferents entitats del poble: el grup de tabals de Vilamabum, Art i Cultura i Vilamagore medieval. Una experiència molt interessant. Felicitats!

Dietari de l'okupa de l'altell

Assajo paraules com qui s’emprova vestits