Un docent sap fer de l'avaluació el motor de l'aprenentatge, l'eina per avançar, entre l'error i l'encert

“Digues com avalues i et diré com ensenyes” podria equiparar-se a allò de “Dime con quien andas y te diré quién eres”. Avaluar ho fem contínuament, sovint sense consciència. D’un cap de dia a l’altre ens fem un tip de ponderar i determinar el valor de les coses que passen i de les que ens passen, així com de les accions que hem de fer o ja hem fet, de les coses que volem comprar, etc. Estem en estat permanent d’avaluació. Si el resultat d’aquesta avaluació és positiu ens solem sentir satisfets i anem a dormir tranquils, si és negatiu pot aparèixer el desencís, la desil·lusió o l’angoixa i fins i tot pot fer niu la depressió. Avaluar és donar valor a les coses, als aprenentatges, als fets, als fenòmens, etc. Sovint es confon avaluar amb posar nota. Posar nota és certificar una realitat fixa i sovint fictícia, és una convenció selectiva sense valor educatiu, encara que pugui tenir un preu molt elevat. En canvi, avaluar té un gran valor educatiu i requereix bon criteri didàctic i pedagògic. És la feina més complexa i compromesa que fan mestres i professors. Com en tot, hi ha docents que simplement la fan i altres que la fan molt bé i que s’esforcen a fer-la millor cada dia. Aquest són els que saben mostrar estratègies, mecanismes o maneres de procedir perquè cada infant i cada adolescent aprengui a autoavaluar-se i a avaluar els altres. Els fan explícit que aprendre a avaluar amb criteri, sustentant-se en l’evidència, la raó científica i essent capaç de resistir la crítica no és el mateix que avaluar o autoavaluar-se amb raons subjectives i no contrastables ni verificables. Els saben transmetre que s’avalua de manera diferent els coneixements, siguin sabers, matemàtics, històrics o filosòfics, que les apetències i els desitjos. Els mostren que la felicitat i el plaer que hom sent és únic, singular i subjectiu, però que el saber científic es pot, més encertadament o menys, mesurar des de fora, objectivament. Sigui quin sigui el sistema d’avaluar i posar nota que es determini, tot docent compromès en farà un ús que serveixi a infant i adolescents; seguirà el darrer protocol o protestarà per no emprar-lo; sabrà certificar el resultat d’aprenentatge de cada alumne i posarà una nota, un comentari o un símbol, segons l’ordre. Però sobretot, sabrà fer de l’avaluació el motor de l’aprenentatge, l’eina per avançar, entre l’error i l’encert, cap a la millora de l’ensenyament.

Un docent sap fer de l'avaluació el motor de l'aprenentatge, l'eina per avançar, entre l'error i l'encert

Avaluar o posar nota?