D'acord amb les dades de l’INE de 2017, el 25% de les llars del nostre país són llars d’un membre, és a dir, on hi viu una sola persona, i amb una clara tendència a incrementar-se

Jo ja noto la brisa d’estiu, el fred del matí a muntanya, la brisa salada de la ressaca de mar, la calor insuportable del migdia a Granollers… Cap a l’estiu jo ja noto que el meu interior canvia, ganes de trencar amb el ritme de feina, de fer coses diferents, potser algunes de les mateixes de l’any passat, però també algunes de noves: un nou viatge, un nou destí, una nova descoberta, aquell llibre de Sant Jordi que encara no he pogut començar o aquell restaurant que tothom en parla i que he de visitar sí o sí... Alguns increïblement el passaran a la presó i d’altres a l’exili, serà del tot diferent per a ells i per a les seves famílies. D’altres, hauran canviat la seva configuració familiar respecte de l’estiu passat; famílies petites i grans, famílies nombroses, famílies separades, famílies monoparentals..., i és que actualment totes les famílies són famílies normals. Respecte a les famílies, i d’acord amb les dades de l’INE de 2017, el 25% de les llars del nostre país són llars d’un membre, és a dir, on hi viu una sola persona, i amb una clara tendència a incrementar-se; per contra, el que va en pronunciat descens són les llars amb més de dos fills, és a dir, que la família nombrosa està demodé. De cara a setembre, jo tinc previst revisar amb alguns dels meus clients el seu catàleg de productes i estudiar quina és la seva oferta, i si aquesta està ajustada a la composició familiar del seu mercat objectiu. Si bé és un exercici recurrent analitzar el tipus de client per edat, sexe i hàbits de consum, p. e., no ho és tan sovint analitzar-lo per la composició familiar, per si els seus interessos són uns o els altres d’acord amb la seva configuració parental. Així, per què no oferir adaptacions dels nostres productes per a aquesta població canviant? Habitatge, oci, productes de consum, vacances, etc., però per què no adaptem també els nostres horaris laborals a aquesta part de la població, que de ben segur agrairan una jornada més curta o més llarga o, simplement, més adaptada. Potser podran fer els horaris dels pares amb fills, així aquests quedaran alliberats a partir de les cinc de la tarda. Potser aquells que viuen sols es poden fer càrrec dels horaris family friendly i, per contra, poden gaudir d’altres experiències sense aglomeracions infantils. De fet, viure sol, si més no per una temporada més o menys llarga, és quelcom que no està mal vist per la societat, i és del tot recomanable. No hi ha dubte que la tendència alcista de l’economia global ho permet. Països com el Japó, Alemanya, Suècia o Finlàndia, per exemple, van avançats en aquest fet i ja és més del 50% la població que viu sola voluntàriament. Aleshores, i tornant al brain storming d’idees de negoci o de productes per a aquests tipus de família, ens ho posen fàcil: hem de visitar aquests països i descobrir quines estratègies han desenvolupat. No en va, el negoci take away, el car sharing, o tants altres que faciliten la feina a aquells que prefereixen dedicar el seu temps a altres coses que troben més importants, van a l’alça. I és que el mercat de productes per a la família d’un sol membre va a l’alça i ho podríem percebre com una vertadera oportunitat de negoci. Bé, d’acord, potser aquest escenari no és nou per a molts, potser ja fa anys que s’apunta cap a aquest model; però, atenció, algú ho ha d’anar recordant de tant en tant, no sigui que a algú encara se li acudeixi allò del “café para todos”. Així que quedeu avisats, ja teniu alguna cosa més per reflexionar mentre navegueu a bord de l’estiu.

D'acord amb les dades de l’INE de 2017, el 25% de les llars del nostre país són llars d’un membre, és a dir, on hi viu una sola persona, i amb una clara tendència a incrementar-se

Avís a navegants