Dietari de l'okupa de l'altell

El fil invisible que em manté unida a aquells que estimo malgrat no tenir-los / Imatge: Hanna Höch (1899-1978) Dilluns 6 de gener de 2025TardaLa iaia Vicenta avui hauria fet 116 anys. Penso en ella sovint: en els seus petons petits, en la seva pell blanca i fina com la seda, en les seves mans polides d’ungles curtes que havia de posar en aigua calenta per la circulació, en com li agradava que li gratés l’esquena quan dormia amb ella, en la cançó d’Els tres tambors, en el conte de L’home del sac... Quan era petita m’explicava que la seva mare la va trobar un dia de Reis a l’ampit de la finestra. Em semblava màgic! Vaig conviure molt estretament amb ella i amb l’avi Josep. Va ser un autèntic regal.Fa encara no 10 mesos que he estat àvia, encara em costa de creure. S’ha de viure. M’agrada cantar al meu net Els tres tambors i, quan ho faig, penso en la iaia Vicenta. I en el fil invisible que em manté unida a aquells que estimo malgrat no tenir-los. Avui és dia de xocolata desfeta a casa la mare, dels regals, de les taronges com les que la iaia posava el plat dels petits –en un moment que eren una fruita exòtica– i de tortell de Reis del forn de Sant Pere. Quin privilegi ser àvia i poder-ne gaudir. Dimarts 7 de gener de 2025TardaDemà reprendrem les classes. Avui toca planificar l’agenda. Cal dosificar la promoció d’El cor del balneari per compaginar-la amb la documentació per a la propera novel·la. He començat a llegir El nen que va perdre la guerra, de Júlia Navarro, i no me’n sé desenganxar. Va ser un regal de la meva amiga invisible. Em va encantar que em regalés un llibre. Jo també n’he regalat uns quants aquest Nadal, com durant tot l’any. A la meva amiga invisible li vaig regalar Les que no dormen NASH, l’última novel·la de la Dolores Redondo. I vaig encertar de ple! Dimecres 8 de gener de 2025TardaSurto a caminar. Encara és fosc i fa molt fred, però durant el dia les temperatures es disparen fins als 18 graus. Ja hi ha algun ametller florit. Tornada a l’escola.El 8 de gener és la data en què Isabel Allende comença a escriure les seves novel·les. Tots els escriptors tenim les nostres manies i els nostres hàbits. Allende ha explicat l’origen d’aquest costum en algunes entrevistes. El 8 de gener de 1981 l’autora xilena estava exiliada a Veneçuela a causa de la dictadura de Pinochet. Allà va rebre la notícia que el seu avi Agustín Lloma, amb qui tenia un estret lligam, s’estava morint. Com que no podia acomiadar-se’n directament, va escriure-li una carta, com feia tot sovint des que era una refugiada política. Una carta que es va anar allargant fins a esdevenir el començament de la seva primera novel·la, que la va catapultar internacionalment, La casa de los espíritus. En ella narra la vida de quatre generacions de la família Trueba, que té moltes similituds amb la de l’autora. L’escriptora reconeix que al principi era una superstició, però amb el temps ha esdevingut una qüestió de disciplina. Dinjous 9 de gener de 2025TardaL’any que hem tancat és un crit d’alerta per a les greus conseqüències del canvi climàtic. A prop de casa se’ns ha fet ben present amb el terrible efecte de la DANA al País Valencià. I aquests dies, ens torna a fer memòria amb l’apocalíptic incendi de Los Angeles, amb barris sencers cremats i milers d’evacuats. L’any 2024 ha estat el més càlid des que es tenen registres i el primer a superar en 1,5 graus la temperatura respecte a l’època preindustrial, segons l’últim informe del programa europeu Copernicus. Els experts assenyalen l’acció humana com la causa d’aquest escalfament que se situa ja en el llindar marcat internacionalment en l’Acord de París. Calen mesures dràstiques i urgents, però els que tenen el poder crec que pensen que aquesta terrible amenaça no els afecta a ells. Divendres 10 de gener de 2025TardaComenço a treballar en un nou projecte. Amb el temps la inseguretat no es fa petita, ben al contrari, creix la pressió per fer-ho millor. Dissabte 11 de gener de 2025TardaMigdia de vermut a Cal Nari de Sant Antoni que acaba en un dinar. Diumenge 12 de gener de 2025NitHem anat a teatre al poble, la gent d’Indòmit Teatre feien No em toquis la flor. És important donar suport al teatre amateur, perquè forma part del nostre teixit social. És una manera de fer poble. Hem rigut una estona, que sempre fa salut. I sí, ho confesso, he acabat el dia mirant el partit de la Supercopa en què el Barça ha golejat al Madrid, 2-5. Tots tenim les nostres debilitats.

Dietari de l'okupa de l'altell

Avis, nets i el fil invisible que ens manté units per sempre