Si no deixem temps per al joc lliure i temps per a l’avorriment, com podran ser creatius els nostres infants?

Avorrir descriu una no-acció, una mena de mort en vida. Ningú no vol avorrir-se i cerquem emocions cada cop més fortes per divertir-nos, esports més extrems, situacions límit per explorar plaers desconeguts. Tot sigui per vèncer l’avorriment! No em refereixo al sentit que té avorrir-se de “causar horror u odi”, massa fort si voleu, sinó a aquell significat de “causar tedi i una certa somnolència”. Hom pot decidir no anar a alguna festa perquè “m’avorriré molt” i tots hem sentit l’extensió d’una tarda que es fa llarga perquè “m’estic fastiguejant”. Pensant en el fer, l’acció, l’estar i el ser passen a segon terme. Fer música, anglès, natació, judo, futbol, etc. són activitats que proposem (imposem?) als nostres infants i adolescents per vèncer el tedi. Ja sé que són molt més que formes de no avorrir-se, sé que serveixen per aprendre i alhora tenir a infants i adolescents col·locats i protegits! També sé que són una manera de descobrir interessos i habilitats dels infants que a l’escola no es potencien prou. Però, si de ben petits ja han provat de fer tots els esports, totes les variants d’arts, què els quedarà per iniciar en aquella època d’obertura al món que és l’adolescència? Si cada dia tenen el temps ocupat entre el sortir d’escola i l’anar a dormir, quin temps els queda per trobar-se a si mateixos? Si no els deixem temps per al joc lliure i temps per experimentar l’avorriment, com podran ser creatius? De l’avorriment en pot néixer la capacitat d’escoltar-se un mateix, d’explorar-se, de saber què se sent i es desitja. Explorar-se, cap endins, permet conèixer-se un mateix. L’infant ha de tenir ocasions per sentir que no sap què fer. Només així sabrà, també, que pot sortir de l’avorriment per si sol, que superar l’avorriment depèn, essencialment, d’ell mateix. El fastigueig i la monotonia són claus per poder crear. La creativitat és un camí personal per superar l’avorriment. Si el nostre infant és un ésser actiu i curiós trobarà fàcilment maneres de treure’s de sobre el tedi i anirà cercant camins nous i és fàcil que, malgrat haver-li deixat tota una tarda per avorrir-se, encara demani “cinc minuts més” abans d’anar a dormir. Si el nostre infant és de tendència ociosa i apàtica potser el podem provocar un xic. En tot cas, pot ser que trobi en l’observació i la contemplació una bona manera de vèncer el seu avorriment.

Si no deixem temps per al joc lliure i temps per a l’avorriment, com podran ser creatius els nostres infants?

Avorrir-se