No és temps de vacances, sinó temps de creixement. Hi ha la tècnica, sense dubte, però també hi la natura

Aquest dilluns 1 de juliol comença... Què comença? L’estiu? No, aquest es va iniciar el 21 del mes passat. Les vacances? Les meves, no. I les de molta gent, tampoc. Aleshores, què comença? És curiós que tingui la impressió d’un inici, i no sàpiga de què. Potser estic projectant la idea dels mesos de juliol i agost com d’un temps d’estiu i de vacances. Restes de records infantils? Projecció del ritme escolar dels nens? Sigui com sigui, avui comença alguna cosa. Almenys, el mes. La calor va acompanyada d’una indumentària més lleugera i, per tant, més propera a la natura. La paraula vacances evoca un ritme més assossegat, amb menys obligacions i amb més gran tranquil·litat. Encara que això, de vegades, és tan sols un mite. Hi ha viatges vacacionals a ritme exhaustiu, caravanes en les carreteres, serveis familiars sens treva. Però, malgrat tot, la calor ens evoca el paradís; i les vacances, la felicitat. Tornem amb els mites. Comenci allò que comenci, no deixa d’haver-hi el sentiment que la natura es troba més a prop nostre i que hem de continuar fent un esforç per acollir-la, respectar-la i deixar-nos envair per ella. I un anhel de silenci, que ens permeti escoltar el cant dels ocells, el batec del cor i la melodia callada. Ja sé que vindrà la suor, el no saber com vestir-se, el trencament del ritme ordenat, la llunyania d’aquells amb els quals estem habituats a caminar. Però, en el cor de cadascú, aquesta vegada sí, sigui on sigui, ressonarà de nou el batec de la natura i l’anhel de la paraula silenciosa que tan sols en el més profund de l’ésser es pot escoltar. No es pot negar que, amb l’inici del mes de juliol, hi ha un cert canvi de ritme i, per tant, cal adequar-se a la nova situació, del calendari i del clima. I, amb aquest canvi, una nova invitació a estar més atents a la natura i al més profund de l’ésser. Heus aquí dos elements ben importants als quals el nostre temps es va fer cada vegada més sensible. Sense l’escolta i el respecte de la natura, i sense la consciència d’aquella presència que ens transcendeix i que cadascú ha de ser capaç de sentir i acollir, la nostra societat no podrà créixer. No és, per tant, temps de vacances, sinó temps de creixement. Hi ha la tècnica, sens dubte, però també la natura. Hi ha les idees i els discursos, evidentment, però encara més la presència que no es nota, però que sempre hi és. Bona calor i bon creixement.

No és temps de vacances, sinó temps de creixement. Hi ha la tècnica, sense dubte, però també hi la natura

Avui comença…