Després de penes i fatics va exclamar: “Qui a Déu té, res no li falta: només amb Déu n’hi ha prou.”

No és coneixien els automòbils ni els trens ni els avions, però ella, dona inquieta, trescadora de camins, a llom de mules pacífiques, aguantant pluges i nevades, amb carruatges del segle XVI, a sota del sol canicular, no parava pels camins d’Espanya. Res no l’espantava ni la feia retrocedir, quan sabia que estava en joc la causa de Déu. Estic parlat de Teresa de Cepeda y Ahumada, més coneguda com a santa Teresa de Jesús o simplement Teresa de Ávila, religiosa i escriptora mística espanyola. Teresa de Jesús és el nom de religió que va adoptar. Filla d’Alonso Sánchez de Cepeda, probable descendent de jueus conversos, i de Beatriz de Ahumada, que pertanyia a una noble família avilesa. La dona, que era “enemiguísima de ser monja”, va portar la revolució al seu Orde del Carmel. Teresa de Jesús va ser beatificada per Pau V l’any 1614, canonitzada per Gregori XV el 1622 i nomenada doctora de l’Església Universal per Pau VI el 1970. Cal destacar de la seva ingent obra literària: Llibre de la vida; Camí de perfecció; El castell interior o els estatges; Llibre de les fundacions; Conceptes de l’amor de Déu; Exclamacions de l’ànima a Déu; La manera de visitar els convents... i prop de 500 Cartes. Una santa que, per la seva vida, per la seva intel·ligent obra de reforma i pels seus escrits, ha deixat una petjada profunda en l’Església. Va morir la nit del 4 al 15 d’octubre de 1582. Si, si, ho he escrit bé: la nit del 4 al 15 d’octubre. La seva mort figura a l’anecdotari popular com l’agonia més llarga de la història, ja que va començar a extingir-se el 4 d’octubre i no es va acabar de morir fins al dia 15. I és que la mort de Teresa es va produir justament la matinada de la data que el papa Gregori XIII va designar per ajustar l’antic calendari julià al nou còmput astronòmic del món catòlic. Així, per disposició pontifícia, l’endemà del dia 4 d’octubre de 1582 va ser el dia 15 d’octubre de 1582. Només després d’una vida de penes i fatics va poder exclamar: “Res no et destorbi. Res no t’espanti. Tot passa.Déu no s’altera. La paciència tot ho assoleix. Qui a Déu té, res no li falta: només amb Déu n’hi ha prou.” Aquesta pregària li van trobar, en amortallar-la, cosida a l’hàbit. Moltes felicitats a totes les que porteu el nom de Teresa de Jesús, Teresa, Tere, Tesa, Teresina...

Després de penes i fatics va exclamar: “Qui a Déu té, res no li falta: només amb Déu n’hi ha prou.”

Avui… santa Teresa de Jesús