El festival Opera Aperta pot esdevenir un punt de referència dels esdeveniments amb la paraula per estendard

“Les paraules són el contrari del sabó; aquest com més s’usa més es gasta; les paraules, en canvi, com més s’usen més fortes es fan.” Ho deia el divendres passat, al Museu de Granollers, Bernardo Atxaga, citant l’autor marroquí Abdelfattah Kilito. Era la intervenció de l’escriptor basc a Opera Aperta, festival d’art i paraula de Granollers. Un cap de setmana llarg, quatre dies, dedicats a la paraula: al coneixement, a la reflexió i al debat sobre la nostra vida. Paraula i art, ciència i tecnologia, arqueologia i xarxes, poesia i filosofia s’han fet presents en la veu de primeres figures i de tots els participants, presencials o a distància. Primera edició d’aquest nou festival que el Museu incorpora a la panòplia de programes culturals de la ciutat. Opera Aperta, que manlleva el nom d’un antic i famós títol d’Umberto Eco, s’havia programat per al març passat i va haver d’ajornar-se. Potser seria interessant, si fos possible, recollir els apunts dels ponents per a les seves intervencions del març, preparats abans de la pandèmia, i acarar-los amb les seves exposicions actuals. En aquests escassos sis mesos, quants enfocaments hauran canviat?, quines novetats s’hauran introduït?, quins èmfasis s’hauran modificat?, quines seguretats s’han vist trastocades o, si més no, erosionades?, quines conviccions, en canvi, s’han confirmat o consolidat? Ara s’ha pogut celebrar, amb les precaucions del cas, i a més ens ha quedat tot enregistrat i accessible a la xarxa. El Museu ha convocat experts i periodistes, alumnes d’art i de teatre i joves creadors, filòsofs i poetes, en una sàvia combinació de cultura de quilòmetre zero i d’aportacions d’arreu. S’ha triat una peça del Museu, el petit cap romà del deu Bacus, trobat a Granollers, com a punt de partida del programa que, sota el lema Bacus, els sentits, la vida, ha donat un esplèndid joc. La sessió inaugural, amb Isabel Rodà, catedràtica d’arqueologia, ja va posar el nivell molt alt. La intervenció artística de la fotògrafa local Lurdes R. Basolí, revisant des de l’actualitat la vigència del mite clàssic del deu misteriós i, tot seguit, la il·lustració musical de la Coral Polifònica van completar la sessió. A partir d’aquí, un seguit de diàlegs i tertúlies van anar desgranant aspectes cabdals i inquietants de la nostra existència: la necessitat de ressignificar la vida en els temps que vivim (Bernardo Atxaga i Antoni Bassas), la introspecció davant la incertesa (Lolita Bosch i Víctor Amela), la biologia i la vida que ve (Jaume Bertranpetit i Milagros Pérez Oliva), límits i virtuts de les xarxes, la lectura i la vida, etc. També una tertúlia filosòfica amb professors i alumnes de la Universitat Popular de Granollers. Abans s’havia desenvolupat el diàleg amb estudiants i professors actuals i antics de l’IES Celestí Bellera. Per cloure, el poeta i rapsode Josep Pedrals, d’arrels granollerines, va presentar en primícia la seva composició Confessió de Goliard. El gran debat del seny i la rauxa, incidint novament en aquesta dualitat, tan present en la nostra ànima, segons que diuen. Opera Aperta beu del ric ecosistema cultural local i alhora el consolida i el fa créixer. Compta amb allò que és punter a la cultura de casa i, modestament, hi aporta noves perspectives i estimula noves creacions, com l’obra fotogràfica de Basolí, que il·lustra aquest article, o el poema de Pedrals. Confiem que tindrà una ufanosa continuïtat. Amb el temps pot esdevenir un punt de referència d’aquests tipus d’esdeveniments. Amb la paraula per estendard.

El festival Opera Aperta pot esdevenir un punt de referència dels esdeveniments amb la paraula per estendard

Bacus i la paraula