Avui com ahir, cal fer cara a l’esdevenidor

El noble Martí Joan de Gualba, generat amb IA a partir d'una pintura antiga / foto: IA (Sora/ChatGPT) Ma mare (es pronunciaria [mé máre] a la vall alta de la Tordera), filla del cap i casal del Principat, em repetia, perquè fes bondat, que tant de bo sabés què era viure una guerra. Ella havia nascut dos dies després d’iniciar-se la batalla de l’Ebre, en la qual son pare va servir construint ponts de barques per a l’ofensiva republicana. Passats sis mesos del començament de la batalla i del seu natalici, les tropes dels generals Dávila i Yagüe van ocupar la ciutat comtal. Ella va conèixer, per tant, les penúries de la postguerra, l’edat d’or del capitalisme i la crisi de l’economia causada per l’increment del preu del petroli. A més, fou testimoni de la crispada pluricràcia postfranquista i de l’intent més recent de superar les restriccions estatals a l’exercici del dret d’autodeterminació dels catalans, al llarg del període 2009-2017, llavors considerat el moment proporcionalment més pacífic de la història de l’espècie. Va viure successives revolucions científiques i tecnològiques i també el canvi de mentalitat amb relació als costos a llarg termini provocats per l’impacte humà sobre l’hàbitat terrestre, al qual estem adaptats. Tots els components del nucli familiar barceloní, constituït gràcies a les facilitats en el transport de persones entre la costa i l’interior, hem acabat vivint al Vallès Oriental. Fos per trobar una millor qualitat de vida o per tal de formar una parella estable amb una resident a l’àrea, com va ser el meu cas, hem vingut a viure a parts del territori on no hi teníem avantpassats. És a dir, puc invocar el parentiu amb un Ioseph Plens –estudiat en la història de la nostra literatura–, reverend doctor en Teologia, que va publicar tres llibres de sermons en la llengua del país, disponibles en pdf a Google Llibres, els anys 1699, 1715 i 1735. Aquest Ioseph Plens va ocupar el càrrec de rector a Tàrrega i Mollerussa. Però no em consta cap arrelament al Baix Montseny, anterior al meu, d’algú que dugués els meus llinatges, en cap època anterior. Altrament, sí que tenia arrels al Baix Montseny el noble Martí Joan de Gualba, dedicat al préstec per tradició familiar. Així, el 1443 fou nomenat pel seu pare procurador sobre determinades qüestions i cobrances prop de la batllia de Sant Celoni; el 1457 contragué matrimoni a València amb Caterina de Celma i el 1464 el cavaller valencià Joanot Martorell li empenyorà per 100 rals un manuscrit titulat Tirant lo Blanc. Martí Joan de Gualba morí al regne meridional el 27 d’abril de 1490. L’octubre del mateix any Guerau de Gualba, nebot de l’anterior, n’acceptà l’herència a la pobla de la Batllòria, al terme del castell del Montnegre, del qual era senyor. Entre el béns heretats hi devia haver, sens dubte, el manuscrit cobert de pergamí del llibre anomenat Tirant. El mes següent fou acabada d’estampar a València la primera edició de la novel·la cavalleresca de Martorell a partir d’una còpia preparada com a original d’impremta. Tanmateix, el manuscrit autògraf devia desaparèixer, com la resta de la biblioteca que es va traslladar a la Batllòria (v. Josep Moran i Ocerinjauregui, revista Llengua & Literatura, núm. 13, 2002). Joanot Martorell, autor de 'Tirant lo Blanc', generat amb IA a partir d'una pintura antiga/ foto: IA (Sora/ChatGPT) Us imagineu trobar esmentats parents montsenyencs del segle XV en un document de la Memòria del Món de la Unesco? Això seria com si hi hagués famílies endèmiques del territori. Un cas comparable al del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), distingit del pirinenc d’ençà de 1979. A la reunió del sindicat de pagesos de remença del 16 de febrer de 1449, a Santa Maria de Palautordera, hi foren convocats homes de les parròquies de Beate Marie i Sancti Stephanis de Palatio de Torderia, Mosqueroles, Pertegàs, Fo(l)gars, Costa del Montseny, Vilardell, Olzinelles i Vallgorguina i de la batllia de Montclús. Eren serfs; encara vivien sota unes condicions d’extrema duresa, els infamants mals usos. El desacord amb aquestes condicions va impulsar, “amb autorització del rei Alfons el Magnànim, la celebració de reunions que van tenir lloc en nombre de 533 convocatòries repartides en diferents diòcesis de la Catalunya Vella. Aquest fet prova no només la capacitat d’organització que tenien els pagesos sinó també la decidida voluntat de voler abolir els mals usos pràcticament 40 anys abans de la seva consecució [1486]” (M. Mercè Homs i Brugarolas, 2005). L’endemisme suggerit pot ser el cas d’aquelles persones del Baix Montseny que pertanyin a una família amb arrels antigues a la comarca i que duguin un cognom com els que apareixen a l’acta del notari: Abril, Amat, Auleda, Boada, Bonamic, Bonamussa, Calls, Dalmau, Gener, Lleget (i variants), Llobet, Mainou, Molar (i variants), Net, Peitaví (o Paituví), Portell, Pou... Revolta remença contra els mals usos de la noblesa generada amb IA a partir d'un gravat medieval / foto: IA (Sora/ChatGPT) Són, amb tota probabilitat, les mateixes famílies que al cap d’uns 200 anys van patir una nova servitud: les extorsions dels terços de Felip III de Catalunya i d’Aragó (IV de Castella), els quals havien retut la fortalesa de Salses el 1639 als soldats de Lluís XIII que l’assetjaven, tot i que fou recuperada l’any següent. D’acord amb la Proposició feta pels Molt Il·lustres Senyors Diputats del General de Catalunya a la Junta de Braços tinguda el 10 de setembre de 1640, els vilatans de Santa Maria de Palautordera –i semblantment els d’altres viles i llocs com Vilamajor, Cardedeu, la Garriga o Granollers– al mes de gener i febrer van ser obligats a bastonades i sota amenaces efectuades amb carrabines i espases a alimentar en abundància, amb gallines, porcells, moltons, vaques, pa, vi i blat, 900 soldats de cavalleria; a permetre el robatori de tota mena de béns –sobretot diners, cavalcadures i armes– i a tolerar la violència sexual contra les dones, així com uns quants assassinats: el d’algun fadrí i fins el d’Anton de Fluvià (transformat en Lluís de Furrià al romanç siscentista que recull aquests fets), senyor del castell del mateix nom a Sant Esteve, i, amb ell, el d’altres persones que s’hi havien refugiat (Fullets Bonsoms en línia, Biblioteca de Catalunya). Avui com ahir, cal fer cara a l’esdevenidor.

Avui com ahir, cal fer cara a l’esdevenidor

Variables i constants del Baix Montseny