Un dels somnis de Palau i Fabre va ser poder dedicar una exposició a Miquel Barceló a la seva Fundació. El desig no es va poder materialitzar en vida de Palau

No és freqüent poder veure a Catalunya una exposició del gran artista Miquel Barceló. Ara en tenim una a Caldes d’Estrac (Caldetes, com en diuen la Renfe, els estiuejants i els forasters) on Josep Palau i Fabre, escriptor i màxim expert en Picasso, va establir la seva fundació. La Fundació Palau va néixer el 2003 gràcies a l’acord entre l’Ajuntament de Caldes i la Diputació de Barcelona per un costat i Josep Palau i Fabre per l’altre. L’Administració cedia i rehabilitava els espais necessaris i el poeta donava la seva col·lecció d’art. Una important col·lecció que fou iniciada pel pare del poeta, amb pintura catalana de la primera meitat del segle XX, i continuada per ell, amb obra més recent, aplegada sobretot gràcies als anys d’estudis sobre Pablo Picasso i de l’amistat que va lligar amb el pintor. Ara la Fundació Palau celebra l’any Palau i Fabre amb motiu del centenari del naixement del seu fundador. I Barceló n’ha dissenyat el logotip i ha cedit obra de la seva col·lecció particular per a l’exposició “Pregon desig: Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre”. Quan el 2005 Josep Palau i Fabre va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, aprofità el viatge a Mallorca per visitar Miquel Barceló. D’aquella trobada sorgí una relació d’amistat i d’admiració entre ambdós. Poc després, el pintor regalà i dedicà a Palau un dibuix original fet per a la seva edició il·lustrada de la Divina comèdia de Dante. Palau, per la seva banda, havia publicat a l’Avui l’article “Sang i fetge” on feia un profund elogi d’aquesta edició. L’exposició “Pregon desig” reuneix obra original provinent del taller de l’artista i és un homenatge de Barceló al poeta. Miquel Barceló és un dels artistes contemporanis que més valorà Josep Palau i Fabre. A aquest, després de Picasso, que l’havia obsessionat i ocupat durant dècades, li costava de trobar artistes que li fossin prou atractius, i en Barceló hi trobà un artista de debò. Un dels somnis de Palau va ser poder dedicar una exposició temporal a Miquel Barceló a la seva Fundació. Aquest desig no es va poder materialitzar en vida de Palau (que morí el 2008) i és ara, amb motiu del centenari, que s’ha fet realitat. Les peces que componen aquest ben merescut homenatge, triades pel mateix pintor, són gravats, aquarel·les i obres realitzades amb tècniques mixtes: peixos i pops, gravats amb termites, dibuixos per a brodats, una sèrie eròtica, dibuixos africans, retrats i autoretrats. Si em voleu creure, no us ho perdeu (acaba el 9 de setembre). I, a més, aquest divendres 6 de juliol, dins el Festival Poesia i +, Miquel Barceló i Pascal Comelade oferiran a la Fundació la performance Despintura fònica, que ja s’ha pogut veure a Salamanca, París, Kyoto i Zuric. Sobre un “llenç màgic”, mentre el sol es pon, el públic contemplarà la creació i la desaparició d’aquesta obra feta per dos artistes únics davant del Mediterrani. Ho tenim aquí al costat, com anar a la platja. Si fos a Barcelona, tothom en parlaria.