La Rebel

“Com el Vallès no hi ha res” / Foto: Griselda Escrigas Està passant alguna cosa amb Barcelona que se m’escapa. Potser és perquè m’estic tornant més de poble que mai i que amb l’edat i la saviesa (sí, va de la mà, això) començo a veure allò tan cert de “Com el Vallès no hi ha res”. Ja em perdonareu, jo m’hi quedo. Perquè sí, el mar de la Costa Brava, sobretot el de Tossa, em té el cor robat, però casa és casa.Baixo a Barcelona cada cop menys i quan hi vaig gairebé em prenc un vàlium abans de fer-ho. Abans, quan no era tant de poble, Barcelona era una aventura. Fins en algun moment havia estat la idea anar-hi a viure perquè era un lloc increïble ple de cultura, teatre, vida i tantes coses més. Ara és com una mena de turment. Sí, sí, grans espais culturals i sí, certament, un oferta variadíssima d’arts escèniques, musicals i museístiques, però quin drama arribar-hi, ser-hi, existir-hi.Potser ha sigut mala sort però les últimes vegades que hi he anat han estat un petit calvari de cotxes, accessos, aparcaments i transportAhir, 3 hores i 15 minuts des de casa a la porta del Palau Sant Jordi. D’aparcar, ja no us en dic res. I a la tornada, el mateix. Tot embussat. És clar, jo formo part d’aquests que saquegem Barcelona omplint-la de cotxes, buscant el que no trobem al Vallès. Tant de bo un sistema efectiu de transport públic que em permetés anar i tornar de Barcelona a qualsevol hora, ràpid, efectiu, bé de preu i sense drames. Però endevineu-ho: no hi és.Agafo el cotxe perquè no confio en res més i mireu que jo soc confiada de mena. I el cotxe esdevé un càstig. Sento la paraula Rondes i tremolo, les paraules nus de la Trinitat i ploro, el nom Paral·lel i em tiro d’un pont. Què ha passat aquí? De veritat… els que en sabeu, què creieu que passa a part d’un concert dels Imagine Dragons petant-ho tot?Per què anar a teatre a Barcelona, que abans a l’estiu m’encantava, ara em comença a desagradar i penso més a confiar l’opinió d’una obra a algú que conec que no pas a haver-ho de veure jo per mi mateixa? On aparcaré? Quant em costarà? Quanta estona em cal per anar-hi?Ja sé que escombro cap a casa si dic que la programació de teatre del Baix Montseny poc té a envejar a la capital catalana (perquè en beu, evidentment) però és que ja passa amb gairebé tot: oferta gastronòmica, d’activitats, de festivals, de concerts, de vesprades.Barcelona ens va fer de mestra cultural i ara no volem anar-la a veure perquè és un infern arribar-hi sencer. Ara m’ofereixen entrades i penso: m’arruïnaré, no hi arribaré, el trànsit estarà impossible I per l’entrepà a Can Guiri em cobraran el que no està escrit.I m’entristeix pensar això, sentir-ho… perquè adorava anar a fer la cultureta tastaolletes a Barcelona. Però és que ara no ho vull. No m’agrada. Ni per anar a l’aeroport no hi entro, que prefereixo la volta per fora que les rondes.Se’ns satura la capital i els que l’estimàvem i estimàvem anar-hi preferim quedar-nos a recer d’algun arbre i dir allò de “Com el Vallès no hi ha res”. S’hi pot aparcar, encara, i hi ha bon menjar i bon teatre. Estimada Barcelona: ja vindré quan t’enyori molt. I tardaré.