Bars oberts i futbol
El Laporta ha fotut una pancarta enorme al centre de Madrid. L’heu vist? Sí, segur que sí, que jo, amb aquestes coses del futbol, sempre soc de les últimes d’assabentar-me de les coses. És al costat del Bernabéu, la pancarta –no el Laporta– i resa, desafiant, que té ganes de tornar a veure’ls aviat. Sí, sí, ja ho sé, sé que ho sabeu. Es veu que hi ha eleccions a la presidència del Barça. No és que no m’assabenti del món o que visqui només preocupada per la distància de seguretat als aforaments dels teatres –que també–, és que, de veritat, que a mi, això del Barça, això del futbol, m’importa poquíssim.
Ve a ser com la monarquia, però amb la diferència que els de la família reial viuen del meu esforç i del de tothom i aquests del Barça només de l’esforç dels seus seguidors i mira, sarna con gusto no pica, que diuen.
No entraré a valorar si acabarem donant més importància mediàtica a aquestes eleccions que a cap altre de les que hi haurà al 2020 perquè diria que sí. Al cap i a la fi, aquestes eleccions, aquest esport, aquest Barça, copa titulars de la premsa esportiva i de la generalista i, en canvi, les altres d’eleccions, només a la generalista. És el panem et circenses, el pa i circ dels romans, però ara i aquí seria alguna cosa així com McDonald’s i futbol o bars oberts i futbol a la tele.
M’ha cridat l’atenció la pancarta del Laporta. No sé de qui ha estat la idea però el felicito. Molt. A mi, que la comunicació i la publicitat m’encanten, reconec que aquesta jugada és fantàstica: mediàtica, valenta, cara, provocativa. Bé, Laporta, bé.
No conec els altres candidats. No conec el Laporta tampoc. N’hi ha un de Granollers, el Víctor Font, i, mira, només per això ja m’agrada… allò que siguin els més propers els que toquin el cel.
Són tot homes els candidats, això ja ho sabíeu també. I no és cap sorpresa. L’esport, el món de l’esport, el futbol especialment, quin món de mascles també, estimats lectors i lectores. Sobretot aquest, el de Primera Divisió, el de les eleccions, el del poder, el de les grans pancartes, el del màrqueting i la pasta gansa.
Vindran setmanes de bombardeig barcístic. I això ens distraurà dels dinars de Nadal que no poden ser amb tota la família, amb tots els cunyats, fins i tot el del Madrid que, mira, com el Laporta, també tenim ganes de tornar-lo a veure.