Els franquesins i gent de tota la comarca voldríem veure com el campanar de la parròquia de Bellavisa toca el cel. Es mereixen un premi

Després d’una setmana antològica de dignes declaracions i de pim, pam, pum, pactes! Va arribar la serenor, l’interès i l’emoció per als qui vam assistir a l’Auditori del Centre Cultural de Bellavista a la presentació del llibre Sant Francesc d’Assís. Una parròquia al servei del barri, escrit i editat per la periodista de Llerona Laura Mor. Del llibre ja en va parlar EL 9 NOU en una edició anterior, però el proppassat diumenge 16 de juny vam viure la seva presentació enmig de l’escalfor dels protagonistes. Va ser un acte molt especial. A l’escenari, darrere una taula senzilla, mossèn Pepe Baena, rector des de fa vuit anys i Pepe per als seus parroquians i no parroquians, al mig, flanquejat per la secretària del Consell Pastoral i Laura Mor, l’autora. Màxima expectació. Quan jo, de jove, recorria amb bicicleta tots els camins i racons del municipi de les Franqueses, al qual pertany l’actual barri –en el sentit més noble del terme–, la falda pendent estava encatifada per camps de conreu amb algunes masies escampades. Des del capdamunt es contemplava una bella vista. Fins i tot s’hi distingia la silueta de la torre de senyals de Puiggraciós. La gent del sud de la Península sabia que a Catalunya es trobava faena i la conurbació de Granollers oferia possibilitats, però calien habitatges, problema que continua vigent als nostres dies. En els anys 40 i 50 la falda de Bellavista es va anar omplint de casetes que anaven dibuixant carrers estrets sense asfaltar. Els habitants es van anar multiplicant i tots i cadascun tenia les seves necessitats materials i espirituals. Les primeres comunitats cristianes trobaren acollida en els pares franciscans menors de Granollers, però per a les pràctiques religioses els quedava massa lluny. Necessitaven un lloc per al culte i per a les seves reunions. Aquella comunitat va endegar una tasca comuna cooperativa amb la participació activa dels pioners i pioneres i el 1992, amb tota mena d’aportacions del bisbat i de les butxaques dels propis emprenedors, van comprar el local d’uns baixos per a capella. Més endavant, es compren uns altres baixos on poder desenvolupar les activitats pastorals de la comunitat cristiana. Les obres per adequar aquests locals les duen a terme els propis membres de la comunitat. Diuen que la fe aixeca murs i així va ser. El 2010, Pepe Baena és nomenat rector de l’església de sant Francesc d’Assís. El juny del 2013, el bisbat de Terrassa crea, entre altres, la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista amb Josep Baena Iniesta com a rector. Comença una etapa de creixement comunitari cristià que es tradueix en un devessall d’activitats pastorals i socials amb la participació voluntària de gent gran, adulta i jove que remou consciències i que presta grans serveis a la ciutadania de Bellavista. Hi ha un moviment de solidaritat imparable. Arrelen al barri –jo crec que se l’hauria de considerar poble– els moviments d’Acció Catòlica Obrera i la Joventut Catòlica Obrera. A Bellavista hi viu, majoritàriament, gent treballadora, obrers que a redós de la parròquia troben comprensió, caliu i suport a les seves reivindicacions. A Bellavista tot es mou. Moltes de les persones que hi han donat les seves hores lliures al servei dels altres surten al llibre que es va presentar. Amb tot, és una obra col·lectiva que ara té un esforçat i proper animador, el Pepe, que a molts llocs on falta fe, esperança i empenta voldrien tenir. Estem en un món tan egoista, tan materialitzat que, només amb criteris i accions com els de la parròquia de Bellavista, es pot convertir aquest món en més humà i solidari. No exhauriré les activitats que es fan a redós de la parròquia de Bellavista. Hi ha tallers, el Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (el MIJAC). A Bellavista hi havia i hi continua havent una problemàtica social molt complexa i es va muntar una Càritas adaptada a les necessitats de la comunitat en concret. Els serveis de Càritas van començar el 2012 i la seva missió té múltiples vessants; des de l’atenció a la gent gran i malalts, la intervenció en el problema de l’habitatge o l’organització d’una bossa de treball. He començat amb l’acte de presentació del llibre, però és que a continuació es va projectar un vídeo realitzat per la mateixa autora del llibre, Laura Mor, en el qual van parlar molts dels protagonistes que van aportar les seves experiències i sentiments per a la preparació del llibre. Va sobrepassar l’interès que d’ell s’esperava. Endemés va emplenar l’auditori de satisfaccions i emocions, car tothom va veure reconeguda la seva tasca. Crec que el trinomi paraula escrita-imatge-paraula oral-imatge en moviment, constitueix un treball que reconeix la feina feta per la comunitat cristiana de Bellavista, però que podria anar més enllà dels nostres pobles com a guia per ajudar a esperonar qualsevol comunitat que té ganes de destapar-se, fer coses útils i ser feliç. Bellavista té molts reptes al davant. Han arribat gents de molts indrets de món. És un poble acollidor, però, com a tot el món, la societat tendeix cap a la multiculturalitat i aquest fet té moltes facetes que hem de saber gestionar amb la fe de cadascú, la cultura, però sempre amb afany de convivència i fraternitat. Ah! La parròquia de Sant Francesc de Bellavista té un nou solar on s’hi ha de bastir la definitiva església, amb campanar i tot. Ells ens han ensenyat molt. Hi ha moltes maneres de premiar el seu exemple. Els franquesins i gent de tota la comarca voldríem veure com el seu campanar toca el cel. Es mereixen un premi. M’enteneu, oi?

Els franquesins i gent de tota la comarca voldríem veure com el campanar de la parròquia de Bellavisa toca el cel. Es mereixen un premi

Bellavista, una comunitat de fe, convivència i fraternitat