Tota humiliació suposa una amenaça existencial que entra en contradicció amb la bellesa i la bondat

Emilio Lledó, a Fidelidad a Grecia (Taurus, 2020), fa servir l’expressió “bellibueno, la belleza que traslucía desde la bondad” per recuperar el sentit del grec kalokagathía. Bellesa i bondat, bellibo, paraula farcida de sentit per a l’educació. Allò que és bell és territori per a l’estètica i allò que és bo és l’espai de l’ètica. Bellesa i bondat menen a la decència. Decència entesa com ho fa el filòsof israelià Avishai Margalit, que la reclama per forjar una societat que no humiliï cap dels seus integrants. Una societat indecent, diu, humilia molts éssers humans perquè en ella se’ls tracta com a cosa, eina, animal, subhumà o com a éssers inferiors i tota humiliació suposa una amenaça existencial que entra en contradicció amb la bellesa i la bondat.

Segons els principals filòsofs grecs, la justícia i la veritat nodreixen la paideia, mot que originàriament significa, alhora: educació, instrucció, cultura i formació. La paideia forma el conjunt d’idees, creences, valors, conviccions i també instruccions que fonamenten l’acció política capaç de bastir la convivència democràtica de la polis. Nosaltres hem reduït paideia a educació o, pitjor, a pedagogia (paidos + ágo = conduir nens) però en el seu sentit original, la paideia remet al desig d’aconseguir kalokagathía, bellesa i bondat.

Vist així, educació i cultura són inseparables i dinàmiques, processos en construcció. Ens fem humans a través de l’educació i la cultura i la transmissió educativa o cultural no té possibilitats sense logos, sense paraula. És l’ús de la paraula que ens distingeix dels altres animals i ens permet abandonar, ni que sigui passatgerament, algun instint. Però no podem deixar a l’atzar les paraules que usem per bastir una educació que permeti fer trajectòries vitals relativament satisfactòries i que no malmetin les dels d’altres. Urgeix bellesa i bondat. També justícia. Si triem allò bell, bo i just anem cap a la decència.

En el que resta d’estiu podem pensar aquestes paraules i fer catarsi, que vol dir fer neteja, renovar, lliurar-se de l’existir diari, treure’s la brutícia de sobre, la maldat, la crueltat i la misèria. Fent dissabte podem recuperar el sentit primigeni de paraules que, com bellesa i bondat, s’han embrutat amb el pas del temps i el mal ús, s’han pervertit o menystingut i cal que brillin si desitgem fer real una educació per a l’equitat i la decència.