Si tenim en compte els informes de l’ONU sobre la distribució de la riquesa al món, Betlem és una realitat 'normal' per als milions d’éssers humans que avui viuen en la pobresa

“Us anunciem, germans, una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria; escolteu-la amb cor joiós: Havien passat milers i milers d’anys d’ençà que Déu, al principi, creà el cel i la terra i féu l’home a la seva imatge i semblança; i milers i milers d’anys des que havia cessat el diluvi i l’Altíssim havia fet resplendir l’arc de sant Martí, senyal d’aliança i de pau. Prop de 2.000 anys després que Abraham, el nostre pare en la fe, va deixar la seva terra; 1.250 anys després que els israelites, guiats per Moisès, van sortir d’Egipte; mil anys després de la unció de David com a rei; l’any 752 de la fundació de Roma; l’any 42 de l’imperi d’Octavi August; quan el món sencer gaudia de gran pau, ara fa 2018 anys, a Betlem de Judà, un poble humil d’Israel, ocupat pels romans, en una establia, perquè no hi havia lloc a l’hostal, de Maria verge, esposa de Josep, de la casa i família de David, va néixer Jesús, Déu etern, Fill de l’Etern Pare i home veritable, anomenat Messies i Crist, que és el Salvador que la humanitat esperava.” Aquest text que acabeu de llegir, conegut com La Calenda: el pregó de Nadal, serà proclamat aquest mateix vespre de dilluns al començament de totes les misses del gall, i també demà a totes les del dia de Nadal, per recordar i significar el que realment celebrem: el Naixement del nostre Salvador. UNA FAMÍLIA DESPLAÇADA A Betlem trobem una família desplaçada per decret de l’emperador; hi trobem també un nen en bolquers, una cova gens digna per a un part, uns pastors a cel obert que s’hi acosten... A Betlem hi haurà també uns Mags que han descobert el senyal perquè saben llegir els signes. I venen de lluny per adorar aquell infant que no trobaran en els llocs importants, com Roma o Jerusalem, sinó als afores d’un poble petit de Judà. Avui que som en temps de globalització, si recordem Josep i Maria que no són acollits a l’hostal i el naixement de Jesús enmig de la pobresa de Betlem, ens podem preguntar: Déu ha fet una gran excepció en néixer en un pessebre als afores del benestar o bé això és normal al nostre planeta encara avui? Si tenim en compte els informes de l’ONU sobre la distribució de la riquesa al món, Betlem no és cap excepció. És una realitat normal per als milions d’éssers humans que avui viuen en la pobresa. I ens podríem preguntar també: No hauríem de fer una excepció d’austeritat enmig d’un ambient tan consumista? Per què ens agrada tant per Nadal jugar a ser rics, gastar sense mesura? No seria millor tenir petits detalls, fets amb molta estimació i creativitat personal? Doncs... Som-hi! Intentem-ho, si més no. De tot cor, que tingueu un bon Nadal del Senyor!