Birra ha estat la manera com el jovent designa la cervesa per donar-li un to deliberadament estripat

Suspenc per un dia la batalla nacional per endinsar-me en la generacional. A la llista de candidats a Neologisme de l’Any que ens acaben de proposar l’Observatori de Neologia i l’IEC hi ha un intrús: birra. Per què és un intrús? D’entrada, ho reconeixen els organitzadors mateixos: “Com a novetat, enguany s’ha decidit que una de les deu paraules sigui simplement un mot força antic i usat que es troba a faltar en el diccionari.” Malgrat la controvèrsia que això pot crear –com era d’esperar les xarxes s’han omplert de comentaris al·ludint al retard–, a mi em sembla una bona pensada. Gràcies al Paraulògic, molts han descobert que al DIEC hi ha absències sonades: parafernàlia, cana, dònut, tele, garrafal... (en realitat això se sap des de fa temps, gràcies a iniciatives com l’esplèndid blog Silencis del DIEC). Ara bé, també és veritat que birra ja figurava en algun diccionari; concretament a l’Alcover-Moll, on consta com a usual a Menorca, de la qual cosa se’n podria deduir que és d’origen anglès si no fos perquè el diccionari mateix considera més possible el francès o l’italià, sense acabar-se de decidir. A tall de curiositat, és bo de saber que el mot existeix al sud del País Valencià, cap a la serra d’Alcoi, però amb un significat ben diferent: el d’‘ovella que ha parit molt’. El segon motiu és més personal. Durant unes quantes dècades, com a mínim les tres o quatre últimes, birra ha estat la manera com el jovent designa la cervesa per donar-li un to deliberadament estripat; era, en certa manera, un mot transgressor. Ho fèiem (i ho fan encara ara) amb plena consciència que es tractava d’un terme no normatiu (precisament aquí radicava bona part de la transgressió), i encara que per sonoritat i sobretot per procedència (l’havíem pres de certs ambients) feia tota la cara de ser castellà, a mi sempre m’ha rondat la sospita que no sigui una de les deixes que la primera invasió itàlica, la que va acompanyar el mundial de futbol del 82 i va omplir les platges de casanoves que ens pispaven les noies, ens va llegar. És una hipòtesi que encara ara no descarto, perquè diria que la primera generació que la va popularitzar va ser la dels nascuts la primera meitat dels seixanta, és a dir, que llavors del Mundial rondaven la vintena. És per això, en fi, que no l’he votada. Sé que té força números per guanyar, i que fins i tot seria un reconeixement històric, però per a mi una birra sense un cert regust de clandestinitat, de fum i baixos fons, només és una cervesa de supermercat.