En aquest segle XXI, el papanatisme se'ns menja. I cal replantejar-nos si cal posar birret a les criatures

Fotem coses molt rares. Aquest final de curs, he vist nens amb birret. A posts d’Instagram. Sí, sí, canalla de tres anys amb birret de graduació. Tres anys, sí. Com si haguessin acabat la universitat. I he vist birrets per passar de cicle. D’Infantil a Primària. I de Primària a l’ESO. I de l’ESO a Batxillerat. Recordo les festes de final de curs de l’escola. Les festes d’estiu. I les dels meus fills. Per descomptat, no hi havia birrets. Ni sabíem què eren. Hi havia jocs. Cançons. Concerts dels alumnes de música. Berenar o sopar amb els mestres i els pares. Balls. Danses. Gelats. Treballs manuals. Exposicions. Pintura. Taques. Fang. Taules de càmping. Calor. Neveres portàtils. Dacs. Aigua. Guixos. Suor. Pilota. Partidets al pati de l’escola. Banderoles. Globus. Somriures. I alegria. I son, molta son. Perquè sempre acabàvem molt tard. Potser he idealitzat aquestes festes d’escola, tot i que sé perfectament que són una feinada per als i les mestres, però són les que m’agraden: sinceres, properes, sense cap més pretensió que viure plegats el final d’un curs llarg i compartir tot allò que hi hem fet. I segurament són les festes que m’agraden perquè són les meves festes, les que he viscut jo, com a alumne i com a pare. Però idealitzades o no, tinc clar que no soc un marcià. Perquè sé que hi ha moltes escoles, segurament la majoria, que ho continuen fent així. Però no em trec del cap la imatge que he vist aquests dies. L’allau de fotografies de nens i nenes amb birret. I em pregunto si és coherent tancar els cursos infantils amb un ritual que no té res a veure amb l’escola sinó amb la universitat. Si és coherent sacralitzar així un simple final de curs o d’etapa. Si cal sacralitzar el que és, simplement, un pas més en el procés de creixement educatiu i personal de les criatures. En aquest segle XXI, el papanatisme se’ns menja. I cal replantejar-nos si cal posar birrets a les criatures. Si cal obligar-les a estar assegudes per escenificar un ritual tan carca. Si val la pena fer-les estar quietes per aconseguir una bona foto i lluir fills i filles a les xarxes. I cal replantejar-nos també si, a més de calçar-los un birret, cal donar-los una orla de record. Si tot plegat té algun sentit. I per mi, només té sentit que el record d’escola sigui un bon grapat d’amics i d’amigues, amor cap als i les mestres, una saca de cançons i un bon grapat de contes, felicitat, esperit de llibertat i somnis. Jo a l’estiu, somiava a ser ciclista. I l’únic que em volia posar al cap era una gorra del Tour. Si m’haguessin col·locat un birret, segurament hauria anat al foc.

En aquest segle XXI, el papanatisme se'ns menja. I cal replantejar-nos si cal posar birret a les criatures

Birrets al foc