Bisbe Xavier Novell
Plomes de l’Església molt més autoritzades que la meva han escrit sobre el bisbe Xavier Novell i, ara, després de mantenir molts silencis tot i haver estat sovint interpel·lat, tinc la gosadia d’escriure unes ratlles ja que em motiven uns conceptes íntimament relacionats amb l’Evangeli de Jesús: judicar, culpa, perdó…
Des que el passat 23 d’agost es va conèixer la seva renúncia al govern pastoral de la diòcesi de Solsona, se n’ha fet molt ressò la premsa, les tertúlies televisives, les xarxes socials… En alguns casos fent escarni de la situació. Al meu mòbil han entrat no menys de 26 whatsapps amb notes i vídeos de tota mena, entre els quals un de fastigós enviat des d’un grup d’opinió de les contrades del Montseny; també un altre de la religiosa Lucía Caram, del qual vaig pensar que, tot i que li hagués assistit suposadament la raó en alguna de les seves dures afirmacions, no va tenir present ni la caritat cristiana que prediquem ni que la roba bruta, si fos el cas, es renta a casa, no pas al safareig públic.
Desconec els veritables motius pels que el bisbe Xavier Novell va presentar la seva renúncia. Mentrestant, tot són suposicions. Amb ell sols he tingut l’oportunitat de parlar-hi anteriorment tres cops. L’última va ser aquí mateix, a Granollers, quan una tarda amb mossèn Joan Josep Recasens vam trucar el timbre de l’habitatge del bisbe Jaume Tresserra per visitar-lo i acompanyar-lo en la seva malaltia. Ell obrí la porta i amablement ens va dir que no era possible veure el malalt atès el seu estat i que estava descansant. Em consta que es va passar dies i dies al costat del seu predecessor a Solsona, fins que va presidir, en la seva mort, la cerimònia exequial a l’església de Sant Esteve de Granollers, lloc on reposen les despulles del recordat bisbe Jaume.
Jesús, i tu què ens vas dir de tot això? Ho recordo: “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats” (Mateu 7,1-2); “aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra (a la dona adúltera)… Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells” (Joan 8,7.9); “No condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats” (Lluc 6,37). Bon Jesús, ajuda’l i il·lumina el seu camí. T’ho demanem de tot cor.