Editorial EL 9 NOU | 12:22
Opinió

Ferides com les que va obrir el bombardeig només es curen amb veritat

Més víctimes, al cap de 87 anys del bombardeig

L'espai memorial del cementiri en una imatge d'arxiu
L’espai memorial del cementiri en una imatge d’arxiu / foto: Griselda Escrigas

El 31 de maig de 1938, cinc avions italians al servei de l’exèrcit de Franco van bombardejar Granollers. Van matar almenys 228 persones, moltes d’elles infants, dones i gent gran. Aquesta desgràcia va marcar per sempre la ciutat i va ser amagada a base de paletades de silenci i menyspreu pel franquisme i els seus còmplices. Durant dècades es va negar el dol, la memòria i la dignitat a les víctimes i a les seves famílies.

La revisió constant de la llista de morts al bombardeig, com la feta recentment per l’Arxiu Municipal i Can Jonch, amb la incorporació de quatre noms nous i la supressió de dos que no hi haurien de ser, és molt més que una simple actualització. És un acte de justícia, és una reparació a una ferida que difícilment es podrà tancar mai del tot. També és un compromís que no es vol quedar en la nostàlgia ni en el simbolisme buit i que contribueix a la responsabilitat col·lectiva de preservar i aprofundir en la veritat.

La commemoració anual del bombardeig, les cerimònies públiques al cementiri de Granollers, la recuperació dels refugis antiaeris i dels testimonis que ho van viure, la tasca educativa a escoles i instituts, i les investigacions d’arxivers i historiadors contribueixen a bastir un relat que ha costat molt de construir. A diferència de Gernika, immortalitzada pel pintor Pablo Picasso, Granollers ha hagut d’esperar massa per fer-se un lloc en la memòria col·lectiva. Avui, però, i gràcies als ajuntaments democràtics que van assumir el record a les víctimes, la ciutat és un referent en la defensa de la pau i de la memòria històrica.

Insistir en aquest camí és imprescindible. En primer lloc, per respecte als que van perdre-hi la vida i també perquè aquest capítol de crueltat no torni a repetir-se mai més. El món continua, i continuarà, patint bombardejos i guerres que destrueixen vides. Però recordar el passat, conèixer-lo amb detall, humanitzar-lo amb noms i circumstàncies, és una forma d’educar i de sembrar un futur on la pau sigui possible. Ferides com les que va obrir el bombardeig només es curen amb veritat: la llavor de la justícia.

La Porxada destrossada després del bombardeig del 1938
La Porxada destrossada després del bombardeig del 1938 / foto: Pau Lluís Torrents (Arxiu Municipal de Granollers)