Si hi ha un mes que sigui l’inici de l’any real, és setembre

Serà perquè fa anys que penso més en temporades que en anys / il·lustració: Albert Dorfinant (1881-1976) / Quinquina Duhomard Si hi ha un mes que sigui l’inici de l’any real, és setembre. El gener com a inici de cicle està totalment sobrevalorat i la seva importància és fictícia. És veritablement al setembre –òbviament per als que hem parat a l’agost, però no només, perquè el món sencer s’atura a l’agost una mica treballis o no– que trobar la inèrcia per recomençar costa. Serà perquè fa anys que penso més en temporades que en anys; serà perquè tinc fills i quina bogeria de mes que és setembre; serà perquè l’agost és una bombolla tan immensa que, quan es punxa, es nota…; i que per a mi setembre és l’inici de l’any real i no me’n fareu desdir, d’aquesta idea. Les vacances ho posen tot a lloc i al mateix temps ho remouen tot. Ens col·loquen la vida sense presa, quan podem preguntar-nos amb sinceritat què volem fer, quan podem veure realment amb qui volem estar quan tenim temps, quan ens adonem que hi ha amics que només ho són en abstracte –perquè a la practica ni us heu enviat un whats, no us enganyeu més!– i que hi ha relacions que, fora de l’engranatge de la rutina, de la inèrcia d’una vida d’anar fent, no s’aguanten. Setembre és el moment, alarmant, terrible, de col·locar la vida a lloc i veure com ens l’agafem. La il·lusió real que ens fa. Si les activitats que s’acosten, la feina a la qual hem de tornar, el llit normal i corrent de cada dia, és atractiu i feliç o més aviat ens atabala tornar-hi, ens desencisa, ens treu l’energia salada i dolça de l’estiu. Ha arribat setembre després d’un agost de Mundial, de masclistes arrepapats a les poltrones que aplaudeixen la fanfarronada dels dos collons, de dones fent-se costat –això sí, cada cop més, quina alegria–, d’una guerra que anem oblidant, d’una altra que comença, de la que no s’acaba mai, d’hipoteques que s’enfilen a l’infinit i de la constatació que qui més qui menys trepitja verd o trepitja blau i intenta gaudir de la vida al màxim. Ha arribat setembre després d’una tempesta bíblica i d’un vent empordanenc que deixa un cel llis i un mes ple de possibilitats. Ha arribat setembre i toca saber si la vida regular, la no-nòmada i salvatge, ens reconforta o ens alarma. I lluitar, un cop més, pel que creiem just i pel que estimem. Sigueu feliços aquesta tardor 2023! Bon any nou!