Enyoro la postal autèntica, escrita des de la coneixença, la que arribava o marxava amb olor d'estima o desig sincer de felicitat

Desitjo bon Nadal a tothom i desitjo que el desig es faci realitat! Ens felicitem de tot cor per Nadal? Ens escrivim postals de Nadal? Potser la persistència de la pandèmia ens ha robat l’ànim de fer-ho. Potser ja n’havíem perdut l’hàbit molt abans. Fa un temps era comú el ritual de comprar postals nadalenques, decidir destinatari, pensar el text, trobar el sobre adient, posar-hi el segell adequat i deixar que Correus fes la seva feina, esperant que el nostre desig de felicitat s’escampés. No n’enviàvem centenars, ni que l’esperit nadalenc ens portés a desitjar bones festes a persones amb les quals hi havia poca confiança. El mail primer i el Whatsapp després han canviat els hàbits, ja no s’envia la clàssica postal de Nadal, però es reben més felicitacions que mai. Moltes, com si fossin anònimes, ni ens importa si van al correu brossa. Felicitant i felicitat no es coneixen, no els uneix l’afecte, els pot unir l’interès, de molts tipus, però no l’amor. Enyoro la postal autèntica, escrita des de la coneixença, la que arribava o marxava amb olor d’estima i desig sincer de felicitat. Remitent i destinatari, fossin amics, parents, companys o coneguts, solien tenir-se diferent tipus d’afecte i l’amor que les acompanyava feia sentir, en rebre-les, una alegria que no proporcionen la majoria de felicitacions electròniques. Fins i tot, algunes de les que es reben ara, ens instal·len en la sospita. Què amaguem darrere aquesta abundància de desitjos? Potser la incapacitat de trobar bocins de felicitat en les petites coses. Què transmetem en celebrar les festes de Nadal? Embogida dinàmica consumista? Avarícia incontrolable comptant els regals rebuts? Desig vertiginós de cremar etapes, ansiejant ja l’Any Nou i els Reis? O bé, mostrem estima i afany d’estar hores plegats, de gaudir de la trobada, la conversa o el joc? Per ser fidels a l’esperit nadalenc, hauríem de transmetre bondat i generositat i desitjar, sincerament, bon Nadal a estimats, coneguts, i estranys. Si ho féssim potser aconseguiríem molt més que mantenir una tradició, potser obraríem un miracle. Nadal commemora un natalici diví. Però avui l’esperit de Nadal ens exigeix un compromís quotidià i una orientació: el rescat de la humanitat. Escampem Nadal, fem néixer en cada humà aquest desig d’enterrar destrals de guerra i de fer emergir dosis extres de bondat. Sembrem Nadal per tot l’any!

Enyoro la postal autèntica, escrita des de la coneixença, la que arribava o marxava amb olor d'estima o desig sincer de felicitat

Bon Nadal