La cultura és motor i ens transforma.

Aquesta setmana ha estat la festa major del meu poble. Sóc llinassenca. I vermella. Aquí també tenim dos colors, com a la capital del Vallès Oriental, però no els podem escollir lliurement, depèn del lloc del poble on vivim. Això sí. Si pogués triar, també seria vermella. Cada any per aquestes dates els carrers s’omplen de banderoles i de petjades de peus vermelles i blaves i ens dediquem –uns amb un mocador d’un color, els altres amb el color rival– a fer coses tan curioses com estirar la corda, menjar flams, anar a la fira, fer guerres d’aigua o menjar paelles i allioli. Són d’aquelles coses que, sense pensar-ho gaire, les fas. Perquè formen part de tu d’alguna manera, són part de la teva infantesa, joventut, i sí, ara que ets mare, també. A més, per festa major, cada any, Catarsi Teatre, la meva entitat, que fem teatre casolà, estrenem la nostra producció. Així que són moltes coses en els mateixos dies de principis de setembre, just abans de la tornada a l’escola i a la normalitat ja del tot normal que són intenses, que formen part dels records i la memòria i l’emoció. Aquest any, però, per motius de seguretat i sanitat i vida, la festa major de Blaus i Vermells s’ha cancel·lat i només ha quedat, simbòlic, un castell de focs espectacular el dia 8 de setembre, el de la patrona. Evidentment que s’entén. I evidentment que preval la salut i la vida. Res a dir. És cert també, però, que la festa popular, la cultura de poble, de germanor, de rivalitat, de tradició, de festa, s’enyora, i molt. Perquè aquesta cultural i la cultura en general tenen una força que ens vincula a les emocions, interna, feliç. La cultura és motor i ens transforma. Tant que, alguns, en fem vida. I és aquesta vida que protegim també amb aturades així. Costa de pair, ens corglaça i ens deixa plens de contradiccions, de preguntes, de ganes i de tristesa, sí. És així. Ho sé i ho comprenc. I després penso, amb esperança, que és només per un temps petit, per uns mesos, per un any potser, que no serà res; que no és res comparat amb totes les festes majors, tota la cultura i tota la vida que queda per celebrar encara. Així que, bona no festa major a tots els que us tocava celebrar-la, però no. En aquesta aturada hi ha l’esperança de tornar-hi, tots junts, aviat. The Clarion Ledger

La cultura és motor i ens transforma.

Bona ‘no’ festa major!