Abunden els grollers i els energúmens mal educats, tots als antípodes de les 'bones maneres'

Abans de la Llei Villar Palasí (la Llei General d’Educació del 1970) s’estudiava urbanitat, el Manual del niño (o niña) bien educado, i qui va anar a les monges no es va escapar d’aprendre a cosir i brodar o a menjar amb delicadesa emprant els coberts pertinents. Venint de poble i de família humil, durant anys vaig agrair molt d’allò après gràcies a la severitat –general sense mal tracte– de les monges perquè permetia passar desapercebuda en trobades de gent suposadament més fina i elegant. No reivindico pas res de tot allò ni tampoc la pura estètica, tot i que l’ètica i l’estètica van de bracet. Reclamo el bon gust moral i ètic. La urbanitat, l’estètica de les formes i tractar totes les persones amb respecte forma part d’un paquet de bones maneres del qual és difícil saber on acaba la cortesia i on comença la filosofia. Hi podríem afegir temes de salut i higiene personal. Totes elles són qüestions de respecte i ningú respectuós, posseïdor d’elegància ètica, insulta, profereix injúries o menysté els altres perquè sap que, com la pudor de brut, surten del seu cos i en delaten la podridura interna. Diu Byung-Chul Han (La desaparición de los rituales (Herder, 2020): “El cuerpo mueve al espíritu y no al revés [...], las formas externas conducen a alteraciones internas.” L’obsessió que pel cos, el jo extern, i l’abandó del jo moral provoca les alteracions internes que diu Han. Preocupats per l’estètica corporal hem deixat la de les bones maneres, hem instaurat narcisisme on hauria de governar l’ètica de fer-se persona entre persones. Pensem que modelant el cos esdevenim éssers singulars i autèntics, però és una autenticitat còmplice d’una malaltissa complaença individual. La mateixa que ens fa pensar i dir: “Tant se me’n foten els altres si jo ho vull fer i dir així. Essent com soc de bell i singular, vull mostrar-me tal com vull. El meu jo lliure no se sotmet a norma ètica o moral.” Un jo, jo i jo que no coneix el respecte als altres i no assumeix cap responsabilitat. A l’educació li deu mancar quelcom pel que fa a bones maneres, aspectes no coberts amb l’educació cívica o educació per a la ciutadania i que tampoc no s’aprenen en altres àmbits educatius i d’accés universal, com ho són els mitjans de comunicació i les xarxes socials. La prova és que abunden els miserables, els grollers i els energúmens mal educats, tots als antípodes de l’elegància moral o de les bones maneres.

Abunden els grollers i els energúmens mal educats, tots als antípodes de les 'bones maneres'

Bones maneres