Bosch: no al tancament de la planta de Lliçà
Soc un empleat de Bosch amb una prejubilació parcial. Era l’any 1974 en què vaig entrar a treballar en el centre tècnic de la companyia Bendibérica, SA, denominació social de la fusió l’any 1966 d’Automoció, SA, de Parets, i URRA, SA, de Pamplona. Dos anys més tard s’hi va incorporar l’empresa de servodireccions amb seu a Granollers Servomecanismos, SA. Durant molts anys va ser una empresa líder amb capital català i espanyol (Bendibérica), francès (DBA) i americà (Bendix), fabricant de components per l’automoció, bàsicament equips de frens per a turismes i vehicles industrials, així com servodireccions per a vehicles industrials. L’home que va fundar i va dirigir aquesta empresa fou el vallesà de Santa Eulàlia Manel Brustenga Ollé i el seu germà Joaquim també formava part de la direcció, atès que procedia de Servomecanismes, SA. L’any 1982 la multinacional Bendix va ser venuda a AlliedSignal, una companyia de capital nord-americà i amb caràcter més especulatiu, és a dir, menys industrial. L’any 1996 Bosch estava interessada a incorporar al seu mercat de vendes l’equip de frens complet i va adquirir d’Allied la divisió de frens.
L’altre dia tot escoltant la ràdio vaig sentir la molt desagradable notícia que la planta de Bosch de Lliçà d’Amunt es tancava i amb una data de l’acabament de l’activitat a finals d’aquest any. Realment em va sorprendre moltíssim perquè hi havia força comandes i, més darrerament, m’havien comunicat els companys i companyes que continuen treballant que tenien molta feina, que s’estava fent un aprovisionament d’estocs, que totes les informacions que venien de la direcció eren que hi havia unes perspectives de continuïtat amb la producció i que totes les tasques que es porten a terme a la planta vallesana són de gran valor afegit. M’agradaria matisar que no es tracta només d’una fàbrica de producció; també hi intervé un departament tècnic de recerca i desenvolupament (R+D), amb més de 35 empleats altament qualificats i amb moltes patents desenvolupades al llarg de molts anys de funcionament. També hi ha el departament d’enginyeria de producció, que dona les directrius i el suport a totes les plantes de frens a nivell mundial de Bosch. I un departament de compres a nivell europeu, seguiment de proveïdors i homologacions, etcètera.
Un servidor, que ha estat 20 anys en el comitè d’empresa de Bosch a Lliçà, pot assegurar que la part social ha fet molts sacrificis a fi d’obtenir projectes i feina per a la planta. La plantilla ha fet un gran exercici de responsabilitat per tal de ser competitiva i ajudar la divisió de frens a nivell mundial a ser gran en aquest camp, atès que la planta de Lliçà ha estat molts anys liderant el projecte industrial de frens. En les negociacions del conveni col·lectiu de planta de l’any 2016 fins al 2020, la direcció va exposar un pla alternatiu davant l’amenaça d’acomiadar 150 companys i companyes en un breu termini de temps perquè no hi havia prou projectes assignats a la planta. El pla, que es va plantejar per garantir una continuïtat de cinc anys, com a mínim, i alhora augurava bones perspectives a partir de 2020, passava per una reducció d’un 10% del sou i la congelació durant cinc anys d’aquest. A canvi, es proposava el manteniment de la totalitat plantilla durant el transcurs dels anys de conveni. La direcció, doncs, va adquirir un compromís lligat en el conveni de nous projectes i garanties de volums de feina durant tot aquest període. Aquestes mesures anaven acompanyades d’inversions per instal·lar una nova línia automàtica per fabricar uns nous comandaments de frenada i alhora augmentar la productivitat de la planta. La part social va aconseguir que les mesures que proposava l’alta direcció es reduïssin a una congelació salarial i un augment de vuit hores més de treball anual. Van ser unes mesures molt dures, atesa la pèrdua de poder adquisitiu, però per majoria, en una consulta a tota la plantilla, es va acordar acceptar aquell preacord. En les darreres reunions de la direcció de la planta amb la representació social, es parlava d’una previsió d’ocupació fins l’any 2026, amb un ajust de 30 a 45 empleats que es podria cobrir amb mesures no traumàtiques com ara prejubilacions i baixes voluntàries.
Calia negociar un nou conveni a partir d’aquest any i a l’alta gerència els ha faltat temps per comunicar el tancament de la planta de Lliçà. Durant aquests gairebé 47 anys que he prestat els meus serveis en aquesta companyia –és a dir, tota la meva vida professional– voldria ressaltar que he treballat amb un equip humà formidable, persones amb una alta preparació tecnològica i un alt compromís amb la bona marxa de l’empresa, amb plena col·laboració entre els seus membres i molt cohesionat. Bosch és una companyia que predica uns principis amb els quals combregàvem plenament i ens la feien sentir quelcom molt nostre. Realment després d’aquesta decisió de l’alta direcció de la planta i de la divisió d’Alemanya em sento totalment decebut d’aquesta gerència, que ha jugat amb la bona voluntat d’unes persones que de cap manera no es mereixem aquesta bufetada. Un s’adona que els principis de què fa bandera la companyia són una farsa, que formen part d’un capitalisme despietat en què prevalen només els interessos econòmics davant les persones treballadores i llurs famílies. La intenció, doncs, és deslocalitzar una planta que genera beneficis per anar a Polònia, on preveuen augmentar els guanys.
Cal encoratjar els companys i companyes perquè continuem lluitant per la continuïtat de la planta, a la qual tants esforços hem dedicat.