Ens diem 'humans' perquè hem après a contenir apetències i desitjos i això no ens fa menys lliures

Cada cap de setmana arriben notícies de festes nocturnes que adolescents i joves organitzen espontàniament i fora de tot control. Són els botellots. El Termcat en diu: “Trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de joves i sovint de nit, per a consumir begudes alcohòliques a baix preu i en abundància.” Alguns es justifiquen perquè “ens roben els millors anys de la vida”, com si algú sabés quins seran els millors anys de la vida abans de viure’ls. Sigui a Llinars o l’Autònoma, amb centenars de persones o amb més de 8.000 moltes de les trobades acaben amb destrosses, brutícia, soroll i alguna cursa de cotxes entre la cridòria d’un públic que no deu haver visitat cap hospital i a qui l’alcohol ha aniquilat la consciència. No és inusual alguna violació i les habituals agressions a policies, veïns, rivals o fins i tot a algun col·lega. No són festes, són entrompades multitudinàries que es fan sota el lema de “llibertat i desig”: “Faig el que vull, amb qui vull, quan vull i de la manera que vull.” Sí, els individus que formen aquests ramats de consum frenètic deuen tenir la percepció de ser extremadament lliures però, un cop la llibertat individual s’ha ben afartat de graus d’alcohol, qui parla i actua és l’alcohol, no l’individu. En aquest punt el desig individual pot trepitjar sense miraments la llibertat de qui sigui i com sigui. No penseu que tots siguin adolescents o joves. Són, això sí, éssers que no han après a contenir el desig. Tots som humans amb desig permanent cercant incansablement sentit a l’existència. Desitjar és natural, però ens diem humans perquè hem après a contenir, reprimir o postergar apetències i desitjos i això no ens fa menys lliures, ben al contrari, és la capacitat de control que posa a prova la llibertat. Cada generació, estimulada per adults responsables, pot trobar el seu sentit a la vida, aquell sentit que li apaivagui un desig insaciable, que de cap manera pot apagar el déu Consum. Si cadascú troba un sentit que s’assenta en principis ferms pot dissipar la insatisfacció sense necessitat d’inflar-se d’alcohol ni de somniar paradisos eterns. Potser els adults no sabem transmetre que se sol viure resistint dosis més o menys altes d’insatisfacció i que la font del desig no s’eixuga amb alcohol, drogues o robant bocins de llibertat als altres i que els millors anys d’una vida són els que es poden traçar trobant-li un sentit.

Ens diem 'humans' perquè hem après a contenir apetències i desitjos i això no ens fa menys lliures

Botellots