La caça és una activitat reconeguda a la Fira de l'Esport Català, per a vergonya d'algú que estima Catalunya i l'esport

Quan el Cim no vol passejar ni menjar, quan s’arrauleix davant de la porta de casa i amaga les orelles i la cua entre les cames esporuguit, sé que és dia de caça. A vegades només ell sent els trets. Però d’altres, hem hagut de demanar als caçadors (i dic “els” perquè avui dia encara no m’he trobat cap “les”) que deixin de disparar als voltants de la masia (a menys de 100 metres d’on vivim no només nosaltres, sinó també els animals de casa). El primer diumenge d’aquest mes es va donar el tret de sortida a la temporada de caça a Catalunya (activitat reconeguda a la Fira de l’Esport Català, per a vergonya d’algú que estima Catalunya i l’esport). Aquesta temporada arrenca només uns dies després que entrés en vigor la nova llei del benestar animal. Però tranquils, caçadors, que finalment la normativa n’exclou els gossos de caça perquè ja se sap que els de caça mai són abandonats ni maltractats..., oi? L’alumne que seu a final de classe també celebra l’inici de la temporada de caça. Aquest mateix alumne (que tots sabem que farà parlar perquè és amic dels que han fet parlar) m’explica eufòric que a casa li han promès la seva primera arma (“de caça”, subratlla ell) quan compleixi els catorze. Jo ric davant d’aquesta notícia i incrèdula li etzibo que no em puc creure que a Catalunya les menors puguin fer ús d’una arma (“tot i que sigui per caçar”, subratllo ara jo amb sorna). Així que l’alumne de final de classe i jo apostem un caramel de pal per qui porti raó. Ja a casa, busco informació i de seguida trobo una publicació del març de 2022 de l’especialista en dret animal i jurisdicció de menors, Amparo Requena, que explica que la normativa vigent relativa a l’activitat cinegètica recull que “el dret de caçar correspon a tota persona més gran de catorze anys que estigui en possessió de la llicència de caça i compleixi els altres requisits establerts en aquesta Llei”. De quins requisits parlem? Doncs bàsicament de l’autorització d’una tutora legal de la menor i l’acompanyament d’una persona major d’edat. És a dir, a partir dels catorze anys, una menor pot gaudir de llevar la vida a un animal amb una escopeta. Davant d’aquest circ que acabo de descobrir, només em queda comprar una bossa de caramels, abaixar el cap davant de l’alumne i repetir el missatge: “Ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a passar”.

La caça és una activitat reconeguda a la Fira de l'Esport Català, per a vergonya d'algú que estima Catalunya i l'esport

Cacera d’elefants