Dietari de l'okupa de l'altell

Tot i no tenir-ne consciència, tots hem comprovat que, amb els mateixos diners, cada vegada podem omplir menys el carro de la compra / Imatge: Elaine Lustig Cohen (1927-2016) Dilluns 1 d’abril de 2024NitÉs Dilluns de Pasqua, dinem junts amb la família. Celebrem la primera mona del Roc. Tot i que aquest any ell encara no se n’adona. A les cases sempre hi hauria d’haver algun nen, tot pren un aire d’il·lusió i de novetat. Després de tants anys treballant amb infants, continuo gaudint i aprenent d’ells. Dimarts 2 d’abril de 2024NitCaminem, la lluna minvant es va fonent en un cel de boires esfilagarsades de coral·lí. Dimecres 3 d’abril de 2024TardaCaminem. Flors d’un blanc rosadenc papallonegen a la capçada dels codonyers, mentre les fulles borrissol pengen esllanguides. Diuen que ja han vist les primeres orenetes a Vilamajor. Dijous 4 d’abril de 2024NitCaminem. Una estela creua el cel com una ratllada en un full. El sol treu el nas rere una cortina de color de toffee, com els caramels que tant li agradaven a la iaia Vicenta, els de la marca El Avión, aquells que s’enganxen a les dents dels qui, com jo, no teníem paciència i ens els menjàvem a queixalades.Llegeixo al diari El Punt Avui que el menjar s’ha encarit el 38% en tres anys. Tot i no tenir-ne consciència d’aquestes dades, tots hem comprovat que, amb els mateixos diners, cada vegada podem omplir menys el carro de la compra. Això els que el podem omplir perquè, desgraciadament, hi ha molta gent que té problemes greus per arribar a cap de mes. Al capvespre tinc un seminari on line de la Societat Catalana d’Història Cultural. Divendres 5 d’abril de 2024NitCaminem. Boires vaporoses, rosades i grises, vesteixen l’horitzó com si fossin mocadors de seda. Els camps són tan brillants que enlluernen. Les pluges del mes de març eviten noves restriccions d’aigua. Aquesta nit hem tingut un sopar amb amics molt especial. Si una cosa he après amb el pas dels anys és que no podem posposar les coses que ens importen perquè el temps no és infinit. Per moltes més nits com aquesta! Dissabte 6 d’abril de 2024NitEns llevem ben aviat. Marxem cap a Puig-reig a la Festa de la Novel·la Històrica. Una celebració a la qual estic vinculada des de l’any 2019. Punt de trobada entre autors i lectors, amb una acurada organització. Participo en una taula rodona sobre personatges reals i de ficció en les novel·les històriques, moderada per la Coia Valls i en Jordi Matilló. Cal rigor històric i versemblança. Però tant uns com altres en esdevenir personatges de novel·la són de ficció.Em quedo amb el resum tan visual de Vicenç Villatoro que presentava la seva darrera novel·la, Urgell. La febre d’aigua (Proa, 2024). I deia que, per a ell, a les novel·les d’aquest gènere s’hi arriba de diferents maneres. Hi ha els convidats del nuvi, que són aquells que tenen clar que volen parlar d’un fet històric concret; és a dir, que tenen els peus a la història i, a partir d’aquí, construeixen una trama i uns personatges. I després hi ha els que venen de part de la núvia, que són els que volen parlar d’alguna idea –com ara, en el seu cas: dels projectes amb unes expectatives que no s’han fet realitat, la frustració i la importància dels esforços a llarg termini–. Per aquest segon grup, l’ambientació històrica i els personatges són un escenari que li serveix a l’autor per explicar allò que vol explicar, però que donat el cas, podria canviar els decorats i situar-se a un altre segle i explicar la mateixa idea que tenia de fons. M’ha semblat una exemplificació molt visual. En el meu cas, en alguna ocasió he anat convidada pel nuvi (Confidències d’una reina, Sal roja, La doncella guerrera) i en d’altres, per la núvia (Cabells de gebre, Llaços de sang). Tot i que hi ha ocasions en què arribes convidat per les dues bandes. Després de dinar hem visitat la Casa Periques, molt ben restaurada amb fondes arrels. Diumenge 7 d’abril de 2024NitA la nit, vaig escoltar l’entrevista tan colpidora que Ricard Ustrell va fer a Francesc Torralba, reconegut filòsof i teòleg, al programa de Col·lapse. Parlava de l’experiència viscuda fa vuit mesos quan va perdre el fill en un accident als Picos de Europa. Diu que la mort d’un fill no se supera, es va assumint, perquè és una experiència molt traumàtica no poder salvar a qui més estimes. Que l’ha ajudat ser creient. Que s’ha tornat molt més vitalista. I t’envio l’enllaç a tu, amiga, que sé com t’està costant tirar endavant sense la teva parella. Però sé que tens clar, com diu Torralba, que cada dia és un do perquè la vida és molt fràgil. I m’ho repeteixo perquè no se m’oblidi.

Dietari de l'okupa de l'altell

Cada dia és un do, perquè la vida és molt fràgil