Penso en la impotència dels que les ploren: fills, pares, germans. amics...

Dilluns 25 de novembre de 2019 Migdia És fosc. No fa gaire fred. Espero una amiga per sortir a caminar. Per sort, encara no hem arribat a les primeres masies que ja clareja. Abans m’atrevia a caminar sola pel bosc, ara busco companyia. És una por amb una base real, moltes dones han estat agredides quan anaven soles. I em fa molta ràbia que per culpa d’uns quants indesitjables hàgim de veure retallada la nostra llibertat. Vespre Aquesta tarda m’han trucat de Ràdio Torredembarra per fer-me una entrevista sobre Sal roja. És un plaer que t’entrevisti algú com la Mònica Socías, fa que et sentis relaxada i que la conversa flueixi. Poder parlar des d’una emissora és una bona oportunitat per apropar el teu llibre a possibles lectors. Encara tenim temps. Baixem fins a la plaça 1 d’Octubre de Sant Antoni, l’entitat Viladones ha començat a llegir el manifest d’homenatge a les víctimes de violència masclista de 2019. El silenci ho envaeix tot. En acabar fan un repàs de les 52 víctimes de la violència masclista que hi ha hagut fins al dia d’avui a tot Espanya. Es llegeix el nom i cognoms de cadascuna, l’edat, la seva població i província. Llavors, un voluntari del públic avança cap al davant amb una espelma encesa. Resulta dur pensar en elles, en el seu patiment, algunes devien haver fet denúncia, d’altres potser ni s’hi van atrevir; la denúncia –si n’hi havia– no els va servir de res. I penso en la impotència dels que les ploren: fills, pares, germans, amics... Dimarts 26 de novembre de 2019 Tarda Segons l’advocat general del Tribunal de Luxemburg, Espanya no pot demanar l’extradició de Valtònyc. I per si aquesta patacada no fos prou, l’Eurocambra rebutja debatre sobre la inclusió dels CDR en el llistat de les organitzacions terroristes. Pam i patapam! Tinc al davant un dia de molta feina, però aquestes dues notícies m’han alegrat el dia, que no pari la música. Nit Feia anys que no m’havia de quedar una nit treballant a l’ordinador. Les primeres hores estic prou bé. M’he anat aixecant de tant en tant, per estirar les cames i fer una aturada. Haig de reconèixer que he tingut una estona crítica, vora les 2 de la matinada començava a estar bastant grogui, el cansament s’ha apoderat de mi i pensava que em venceria. Per això, abans de quedar fora de combat, he decidit anar a la cuina i fer-me un cafè amb llet ben carregadet. Un cop travessada la línia vermella, he continuat treballant tranquil·la fins a les 5 de la matinada que me n’he anat a dormir. Dimecres 27 de novembre de 2019 Tarda He dormit només dues hores, però, sorpresa, el cos aguanta. I fins i tot sembla que amb una excitació especial. Abans d’anar cap a l’escola encara he tingut temps d’enviar un parell de correus. I per esmorzar, he decidit que avui em mereixia unes tortitas de xocolata. Abans de sortir de casa, em recordo que m’agraden els dimecres, per moltes coses, entre d’altres, perquè plego abans de l’escola. Avui se celebra el Dia del Mestre. A l’hora del pati un alumne m’ha regalat una petita caixa de cartró decorada per ell mateix, m’ha fet molta il·lusió. Després de més de 30 anys fent de mestra, si hagués de donar algun consell a algú que comença li diria: estima els nens, ningú pot ser un bon mestre sense estimar els alumnes. No jutgis els seus pares, mira d’entendre’ls. Fes que els nens sentin que estàs al seu costat en el procés d’aprenentatge. Divendres 29 de novembre de 2019 Tarda Tinc mal de cap, no vull dir que és migranya, fa massa anys que no en tenia. Sé que aquesta paraula maleïda és molt poderosa i invalidant. Per tant, tinc mal de cap, però malgrat que no estic bé, baixaré fins a Cardedeu perquè he quedat amb una amiga per prendre una cervesa, encara que per baixar m’hagi hagut de prendre una pastilla. Dissabte 30 de novembre de 2019 Matí Entre missatges de Facebook rebo la notícia de la mort de la Rosa. Sabia que estava malalta, però volia creure, com tots els qui l’estimaven, que aniria superant tots els entrebancs que li anava posant la vida. Has estat molt valenta, Rosa! Una gran dona, lluitadora fins al final. Avui et fan el comiat, tinc més mal de cap que ahir, estic feta una coca i no em veig amb cor de sortir. Em sap greu no acompanyar-te a tu i al teu estimat Paco en aquest últim comiat. Allà on siguis, gràcies per la teva generositat, per estimar tant els meus llibres i per acompanyar-me en el camí de l’escriptura. Una abraçada, que la terra et sigui lleu, amiga.

Penso en la impotència dels que les ploren: fills, pares, germans. amics...

Cadascuna tenia nom i cognoms, amics i família