Cal més apoderament de la dona al món de l’esport
El paper de la dona al món de l’esport té molt camí per córrer, es podria dir que massa i tot. Segons dades recollides per l’Ajuntament de Granollers, les jugadores i atletes dels clubs de la ciutat només representen el 31% de les fitxes federatives. Pel que fa a l’organització de les entitats, només el 21,7% dels seus cossos tècnics són dones, i a les juntes directives només hi ha un 27%. Però és que on encara fa més mal aquesta distància entre els dos sexes és a les presidències i vicepresidències: només el 9% les ocupen dones. Són dades que criden l’atenció i que, malauradament, no són cap fet diferencial de Granollers. Arreu del Vallès Oriental, del país i de la resta de l’Estat, les dones continuen ben lluny de la normalització i troben massa sostres de vidre que els impedeixen realitzar-se com a esportistes o directives.
Esdeveniments com el Mundial d’Handbol de Granollers han de servir com a altaveu de l’esport femení, però també han de ser una palanca per a la reflexió amb l’objectiu de trencar tòpics i clixés. Aquest cap de setmana passat a la Porxada s’ha fet la primera Fira de l’Esport Femení, organitzada per l’Ajuntament i amb la col·laboració d’una desena de clubs i entitats granollerines. Les seves seccions femenines, com les masculines, són, a més d’un espai de pràctica saludable, una escola de valors que necessita difusió. Per això cal felicitar tots els implicats a la Fira per insistir a peu de carrer que, sent dona, res no ha d’impedir practicar l’atletisme, el bàsquet, el futbol, l’handbol, el patinatge artístic, el rugbi o el voleibol… al costat de casa i amb les mateixes oportunitats i exigències que sent home.
I els mitjans de comunicació també hem de valorar l’atenció que es dedica a l’esport femení. L’exposició “Oracle”, de l’artista Lurdes R. Basolí, al carrer Mare de Déu de Montserrat de Granollers, presenta una mostra d’imatges de dones esportistes marginades per la premsa durant el franquisme. Sens dubte que els temps han canviat i que es va corregint aquell patriarcalisme militant de la dictadura, però els tics de supremacisme masculí continuen en democràcia i no es pot abaixar la guàrdia contra una discriminació que, com a tants i tants aspectes de la vida, cal continuar desterrant sense defallir.