Cal més consciència dels perills de la muntanya
Des del començament d’any, els Bombers han hagut de fer 50 rescats i recerques a les muntanyes vallesanes. El cap de setmana passat va ser prou intens. Dissabte van atendre gent a Puiggraciós sorpreses per una tempesta i diumenge, a l’entorn del pantà de Vallfornès, un parell de serveis més: un helicòpter va rescatar un ciclista que va caure en terme de Tagamanent i van socórrer uns excursionistes atrapats en una zona d’esbarzers a Cànoves. L’any passat, l’any del confinament estricte i les limitacions de mobilitat, els Bombers van marcar un rècord de rescats a la comarca, 78. En una dècada s’ha multiplicat per dos aquesta mena de serveis i, segons els experts consultats per EL 9 NOU, aquest 2021 es repetirà el rècord de persones a les quals els ha calgut socors.
Semblen xifres que conviden a l’alarmisme, però els responsables del Grup d’Actuacions Específiques (GRAE) dels Bombers insisteixen que no han notat un increment d’inconscients a muntanya. La corba de rescats tendeix i continua a l’alça perquè hi ha moltíssima més gent que ha descobert el medi natural com a opció d’oci assequible. Amb més gent al bosc, doncs, més probabilitats d’accidents. Però aquesta regla de tres no pot servir per guardar el problema de fons en un calaix. Bona part del que passa rau en el desconeixement de les persones d’entorn urbà dels perills, riscos i limitacions dels entorns rurals i naturals. Per sortir d’excursió i encara més a muntanya, no n’hi ha prou amb pantalons curts, un mòbil amb Google Maps a la butxaca i un entrepà embolicat amb paper d’alumini. Els ho explicarien perfectament les entitats i agrupacions excursionistes del país, que lamenten que el gran interès ciutadà que hi ha pel medi natural no es correspon amb cap augment de socis ni de consultes o assessorament. Aquests organitzacions són un recurs ideal per a la ciutadania que caldria reivindicar molt més, igual que caldria insistir en el respecte per la muntanya des de l’escola.
Com deia el poeta Pere Quart, al Vallès tres turons fan una serra i quatre pins un bosc espès, però que aquesta amabilitat del paisatge no ens faci perdre de vista que a muntanya, ni que sigui les de la comarca, el risc zero és impossible i tota precaució és poca.