Cal moderació en el debat del centre de menors de Sant Fost
El darrer ple municipal de Sant Fost va tornar a evidenciar la manca de sentit comú i un mínim d’empatia per part d’un col·lectiu veïnal opositor i de l’exalcaldessa i ara portaveu a l’oposició d’Independents Units per Sant Fost (IUSF), Montserrat Sanmartí, a propòsit del projecte de casa d’acollida per a menors immigrants no acompanyats al municipi. Com a la sessió plenària que hi va haver a l’octubre, crits, empentes i acusacions d’interessos personals i de partit van marcar la sessió. Un espectacle lamentable i indigne d’una sessió plenària a Sant Fost o a qualsevol altre municipi democràtic.
Hi ha veïns opositors al centre d’acollida de menors i són en el seu dret d’organitzar-se i fer servir els instruments al seu abast per mostrar el seu descontentament. Altra cosa és que facin passar bou per bèstia grossa i que el seu rebuig s’emmascari amb cortines de fum com ara que “no s’escolta el poble”. Com els va preguntar l’alcalde Carles Miquel al ple: “Quin és el problema? Que són menors sense pares? Que són estrangers? Que fugen de la pobresa?” Són preguntes que aquesta plataforma no respon, més preocupada de posar benzina al foc de les passions.
Altra qualificació mereix el comportament de l’exacaldessa Sanmartí, ara a l’oposició. La líder de l’IUSF va mentir al ple i al públic assistent quan va assegurar que darrere del centre de menors hi havia l’oncle de l’alcalde que estaria buscant negoci. Al torn de rèplica, Carles Miquel va detallar-li que no li queda cap oncle viu i que el propietari de la casa està casat amb una germana de la seva sogra. ¿Sanmartí ha demanat disculpes o s’ha retractat per aquesta fake new verinosa i que només beneficia la intolerància? Incomprensiblement, no. Sant Fost no es mereix una política guiada per la irresponsabilitat.
No és el primer cop que EL 9 NOU alerta que si s’atia l’odi es posa una bena als ulls a gent de bona fe que els impedirà adonar-se que l’ira va contra uns adolescents, contra gent menuda que es convertirà en adulta i ajudarà a construir el país, igual que la resta de ciutadans. Un centre de menors ni és una presó ni una casa de colònies. És un espai on s’educa i prepara els infants per a la seva integració al país.